com un infant

El jugar és cosa d'infants? passar una tarda recordant vells temps tot jugant al Cluedo o a l'Uno és tornar a l'infantesa?

Us asseguro que en el meu cas, potser sí és recordar moments de la infantesa o l'adolescència a Roelos de Sayago (Zamora), el poble del meu pare, quan ens passavem tardes senceres i nits jugant al Continental, al Tute Cabrón, ... o les tardes del dia de Nadal, amb els cosins jugant al Trivial; però del que sí estic segura és de que una tarda de jocs em revitalitza el cap, em dóna energia, m'entreté i em fa conéixer a la gent d'una altra manera: amb la tensió de voler guanyar, amb les bromes quan els has perjudicat en el joc, amb els crits, ...

Us recomano aquest exercici de deixar-se anar per una estona tot despertant el sentit competitiu i creatiu a l'hora de pensar en les estratègies més adients per poder guanyar.

S'admeten apostes!!

Us deixo una cançó de Tontxu en que compara l'amor amb els jocs de taula:

RISK
Que aburrida esta tarde
tan gris no apetece salir
llueve ahi fuera
el verano pasó como un rayo de luz
montado en bicicleta
hoy nay nada que hacer
que escuchar ni que ver
una tarde cualquiera
el otoño llego con su alfombra marron
tendida en las aceras
y el telefono suena por fin
dos amigos y un plan para mi
y ademas una amiga que quiere también venir
una partida de risk, un trivial, un parchis
conquistare tu pais, montones de preguntas sobre ti,
mezclar tus fichas con las mias bajo la mesa tramposas tus caricias(bis)
y aquella tarde tan gris
se lleno de color nos hicimos amigos
y el invierno pasamos pidiendo:
objetivos, estrategia, respuesta y quesitos
despues llegaron las citas,
los parques, los cines, quedar como amigos
y en primavera lance mis dados salieron seises
y nos besamos
y ahora en tardes asi nos juntamos los cuatro llamamos amigos recien separados
y en un periquete les vemos casados
(una partida de risk...)(bis)