Fa un temps vaig sentir a parlar de la teoria de l'Eneagrama, teoria que diuen va néixer fa més de 2000 anys als territoris que ara ocuparia l'Afganistán i es transmetia oralment pels mestres sufís per guiar als seus deixebles.A Occident va arribar a mitjans del segle passat, i des de fa uns anys és molt utilitzada pels departaments de Recursos Humans en les seleccions de personal.
L'Eneagrama defineix 9 tipus de personalitat en funció de l'element al voltant del que gira la seva manera d'actuar (els diferents tipus de personalitat poden anar canviant al llarg de la vida, no sempre tenim una personalitat tant definida...), els elements poden ser: el perfeccionisme, l'eficiència, agradar als altres, la lleialtat, l'intel.lecte, l'alegria, ... el que més em crida l'atenció és la personalitat que té com a element principal la por.
Aquest tipus de personalitat és una de les que més imperen a occident actualment. La gent té por a tot: a la vida, al fracàs, al dolor, a la malaltia, als canvis, ... D
e vegades la por ens protegeix davant dels riscs que anem trobant, però una por excessiva ens pot paral.litzar impedint-nos tirar endavant i desconfiant d'allò o d'aquells que no coneixem.
e vegades la por ens protegeix davant dels riscs que anem trobant, però una por excessiva ens pot paral.litzar impedint-nos tirar endavant i desconfiant d'allò o d'aquells que no coneixem. De tota manera, tinc molt clar que la confiança o la desconfiança es guanyen i moltes vegades per ser massa confiat et portes moltes garrotades. Suposo que el millor és trobar l'equilibri entre la por al desconegut i un marge de confiança: no ens llancem a la piscina sense saber si hi ha una mica d'aigua.
Què passa quan tenim por a estimar?
3 comentaris:
"per ser massa confiat et portes moltes garrotades"
aixx quanta veritat té aquesta frase.
No tenim por a estimar, tenim por a NO ser estimats per qui estimem!!
petons
Más que miedo diría que se trata de ansiedad (las estadísticas muestran que las ansiedades son un tipo de patologías que cada vez requieren más consulta del psicólogo), en tanto que la ansiedad nos impulsa a temer por cosas que no suceden. Mi pregunta sería, ¿qué es lo que te produce miedo a querer? ¿No estarás adelantando demasiados acontecimientos futuros? Muchas veces nos gusta jugar a ser dioses y a adivinar lo que nos va a suceder, cuando en realidad somos "simples" humanos (con toda su complejidad, por supuesto).
i la por a que t'estimin? eh, eh, eh? aquesta sí que és pitjor...
Publica un comentari a l'entrada