Al Museu del cinema de Girona es pot visitar fins al 8 de juny una exposició dedicada a la Katherine Hepburn, amb el títol Katherine Hepburn i la dona moderna se'ns explica la vida d'aquesta meravellosa actriu.
Persona culta, nascuda en una família burgesa, des de molt jove va mostrar el seu progressisme trencant esquemes. Es va mostrar sempre com a una dona independent, no entrant en els canons de dona mestressa de casa que imperava a principis del segle passat. Va estudiar historia i filosofia a la universitat però ja tenia clar que es volia dedicar a la interpretació.
El seu tarannà rebel i el fet de no voler seguir el joc del glamour i la sofisticació de Hollywood feia que les seves relacions amb les majors fossin una mica complicades, però després de l'estrena de "Historias de Philadelphia", film que va reconciliar-la amb el públic, va poder comprar la seva independència de les majors i la relació amb les grans productores va canviar.
La seva capacitat interpretativa (només amb la seva mirada et transmetia tot el pes d'un personatge, ja fos en forma d'ironia en el cas de la comèdia, o de profunditat en el cas del drama) va fer que sigui un símbol de l'època daurada del cinema de Hollywood. Es va convertir en l'actriu més guardonada pels premis de l'Acadèmia, els oscars, aconseguint 4 estatuetes (de 12 nominacions), sempre en papers protagonistes, pels films: "Gloria de un día" (1933), "Adivina quién viene esta noche" (1967), "El león en invierno" (1968), i "En el estanque dorado" (1981).
Amb una filmografia extensa, interpretacions memorables, és i serà una icona del cinema clàssic, sense artificis, el dels diàlegs subtils i intel.ligents. Si algú em demanés que recomanés alguna pel.lícula de la Hepburn, us diria que no sabria dir quina és la puc destacar més, però sí us puc dir amb quines he gaudit més i em quedaria amb dues: "La fiera de mi niña" (1938), amb el gran Cary Grant, i "La costilla de Adán" (1949), amb el que seria l'amor de la seva vida, Spencer Tracy.
Amb aquestes "screwball comedy" ens podem enriure de les comedietes estúpides que actualment ens ofereix el decadent Hollywood actual interpretades per la oblidable Cameron Diaz, Sandra Bullock, o d'altres actrius per l'estil.
La Katherine Hepburn forma part del CINEMA en majúscules, aquell que amb el pas del temps no envelleix i que segueix entretenint-nos i acompanyant-nos sigui quin sigui el nostre moment vital.
No cal dir que sento gran admiració per aquesta actriu i per tot el que va representar i representa. La seva vida no es va reduir a la interpretació, també va ser activista en defensa dels drets de les dones i a la segona guerra mundial va participar en actes en favor dels soldats que van intervenir en la mateixa.
Per acabar us deixo una frase de l'oscaritzat director espanyol José Luis Garci: “que lo pasen bien, admirando esta sucesión de milagros que es Katherine Hepburn”. No tinc més paraules.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada