dimecres, 4 de juny del 2008

Amor pel cinema

Em fa molt feliç descobrir que en el cinema encara existeix originalitat, encara hi ha guions que no es basen en d'altres anteriors o que no adapten llibres, que encara hi ha maneres de fer diferents.
Fa uns anys vam descobrir un director que ofereix aquestes característiques, Michel Gondry. Director francés que treballa a Estats Units, s'ha curtit en el món dels videoclips on ha treballat amb estrelles de la talla de Björk, Kylie Minogue, Paul McCartney, The Rolling Stones, ... I la manera de dirigir dels videos musicals es veu en les seves pel.lícules on pren alguns dels elements experimentals com la perspectiva, la poca utilització d'efectes digitals, el muntatge dels escenaris o els planols llargs...

El seu segon llargmetratge, Olvídate de mi, va ser guardonat amb l'Òscar al millor guió original, premi molt merescut donada l'originalitat d'aquest, guió que gira al voltant del flashback constant i de la contraposició de dues visions, les dels dos personatges principals, sobre un mateix procés vital.
Fa dos anys va dirigir La ciencia del sueño, potser no és un film tant aconseguit com l'anterior però l'originalitat, en aquest cas de la iconografia, segueix estan present.

En aquest any 2008 ens sorpren amb una pel.lícula que és un cant a la màgia del cinema, als origens del cinema, quan no existien els efectes especials ni la possibilitat del muntatge digital. Rebobine, por favor ens situa en un videoclub de barri en el que per un fet fortuit s'esborren les cintes de video i un empleat amb un amic decideixen rodar ells mateixos versions "a la sueca" de les pel.lícules. 
Veure com realitzen, amb decorats i atrezzo de cartró pedra i amb càmera a l'espatlla, films dels 80 i 90 que s'han convertit en clàssics de videoclub (com Cazafantasmas, Robocop, Hora punta, Paseando a Miss Daisy, ...), esdevé un premi per aquells qui estimem al cinema.

Els actors es fan molt creïbles, fins i tot, Jack Black en un paper menys histriònic del que és habitual i un Danny Glover envellit per requeriment del seu paper.

1 comentari:

Bargalloneta ha dit...

Si, a mi també em va sorprendre molt la seva originalitat, i tornar a retrobar "velles glòries" com Danny Glover, Mia Farrow o sobretot a Sigourney Weaver en una cinta petita va ser molt agradable, a banda de que m'ho vaig passar molt bé i vaig riure força i això que jo no suporto a Jack Black...

Per cert, si permets dir-ho, m'encanta el teu nom, jo també sóc una enamorada de la Kate.
Salutacions
Mònica