Fa gairebé un any us vaig parlar d'una pel.lícula petita, sense efectes especials, tranquil.la, que ens parla de segones oportunitats, de persones que són perdedors a la vida però que ens donen lliçons de coratge per seguir endavant introduint un punt d'ironia a les seves vides. El film en qüestió era Bajo las estrellas, òpera prima de Félix Viscarret, i que es va emportar dos goyas a la darrera gal.la del cinema espanyol: un pel sempre encertat Alberto San Juan pel paper de Benny Lacun, i l'altre pel guió adaptat.
Bajo las estrellas adapta el llibre El trompetista del utopía, de Fernando Aramburu. En el moment de veure la pel.lícula no havia tingut ocasió de llegir el llibre i, normalment, quan es tracta d'una adaptació cinematogràfica acostumo a llegir el llibre primer i veure el film després.
Ara que m'he llegit el llibre, entenc el premi al millor guió adaptat per Félix Viscarret. Crec que ha estat molt fidel no solament a les paraules sino també al clima, als sentiments i la intensa emoció que Aramburu pretenia transmetre en les seves pàgines. Viscarret ha aconseguit mostrar en imatges el que el lector havia imaginat llegint el llibre, encara que hi ha una mica de trampa donat que l'escriptor va estructurar el llibre de manera que et pots imaginar les diferents escenes, intercal.lant diàlegs i monòlegs interiors de Benny Lacun dins la narració, elements que constitueixen una bona base pel missatge cinematogràfic.
Reitero la meva recomanació sobre el visionat de la pel.lícula i afegeixo també a aquesta la lectura del llibre, en ambdos casos fareu un retorn a la vida senzilla, a la relativitat de les coses, al discerniment entre el que ens ha de preocupar i el que és superflu...
1 comentari:
Hola Laura. Jo també vaig sentir "Bajo las Estrellas" com un autèntic, valent i sincer cant a la vida, a la vida autèntica, no a la de plàstic que moltes vegades ens volen vendre. Moltes gràcies per informar sobre el llibre. Així que pugui el llegiré.
Publica un comentari a l'entrada