pel.lícules petites

De vegades, quan anem al cinema definim les pel.lícules com a grans o petites en funció del format i de l'impacte que ens causen: les grans pel.lícules serien les que tenen molts efectes especials, molta acció, les que no ens deixen cap moment de respir i ens fan estar atents tot el metratge. Però què seria una pel.lícula petita? potser aquella que es desenvolupa amb un ritme tranquil, que a cada escena ens fa reflexionar, de la que sortim una mica millors persones quan l'acabem de veure?

Darrerament he tingut ocasió de veure dos exemples d'aquests films "petits", un el van passar fa una setmana a la televisió (com no, a TV2) i l'altre està en cartellera actualment. Es tracta de El hada ignorante y Bajo las estrellas. Ambdues són de factura europea, una italiana i l'altra espanyola i es nota en la manera de situar la càmera i en el format en que estan rodades: realisme en les imatges, utilització dels primers plans, posició de la càmera per donar més naturalitat a les situacions narrades...

Tenen similituds també en la construcció dels personatges i en la interacció entre ells, tant en el cas de la vídua recent Antonia (interpretat per Margherita Buy), de la pel.lícula italiana, com en el cas del "jeta" Benito (Alberto San Juan), de l'espanyola, la ironia i la malenconia hi són presents a cada frase que diuen.

Les dues històries són properes i ens proposen reflexionar sobre el nostre quotidià:

El hada ignorante ens mostra les diferents vides que caben en una persona i que a vegades les descobrim quan ja no és amb nosaltres. Bajo las estrellas ens parla de com aconseguir segones oportunitats i de quina manera s'estableix una connexió amb algú encara que sigui un infant.

El cinema és entreteniment per sobre de tot, però aquest pot venir de moltes maneres i una d'elles és amb la interpel.lació directa del metratge a cada espectador.