dimecres, 27 d’agost del 2008

Mamma mia!!

Darrerament poques vegades passa que anar al cinema es converteixi en un espectacle, que els espectadors acabin acompanyant amb palmes algunes escenes o cantant les tonades de les músiques que conformen la banda sonora... en el cas de Mamma mia!! gairebé és necessari que això passi. Des de la primera escena, en sentir els acords de la primera cançó, el públic se sent convidat a participar d'alguna manera de la frescor i alegria que transmet la pel.lícula i res millor per fer-ho que tararejant les notes o, els més agoserats o que saben prou anglés, les lletres.

No és la millor pel.lícula de l'any, no explica la història més transcendent, tant sols és una comèdia romàntica en forma de musical. Però us puc donar molts motius perquè aneu al cinema a veure-la:
- per escoltar a Meryl Streep, Pierce Brosnan o Colin Firth cantant, en un registre molt diferent al que estem habituats a veure

- per la meravellosa fotografia de les illes Sporades gregues

- per mantenir un somriure al llarg de 108 minuts

- i, sobretot, per recordar i cantar les cançons més conegudes del grup ABBA... segurament cançons que formen part de la banda sonora vital de totes les generacions nascudes als 70 o que han sobreviscut aquella època.

L'inoblidable grup suec va escriure unes lletres que val la pena retenir així com les seves tornades fàcils de recordar. Tot i ser un símbol "kitsch" i és molt probable que quan es pensa en el seu triomf a Eurovisión l'any 74 tothom recorda els seus tratges horteres, el cert és que han sobreviscut al temps i continuen estan presents en molts moments de la nostra vida.

Pels bons moments viscuts amb la música de fons del quartet suec... llarga vida a ABBA!!!

4 comentaris:

sonia ha dit...

Hola Laura !!

Jo també vaig anar a veure MAMMA MIA i m´ho vaig passar molt bé tot cantant i ballant les cançons d´ABBA.

La platja, el vaixell, els balls, el ball a la nit, l´antiga però acollidora casa...els tres homes...

Una peli ideal per a l´estiu que et deixa un somriure als llavis...

sònia

Jes ha dit...

Però no són ells cantant no??
Laura no nomès per veure cantant el Pierce o el Colin, sino, per VEURE'LS ;)

El video dels crèdits és genial!! sobretot pels vestits florits i de "txorreres" que porten

Óscar Miranda ha dit...

Yo fui anoche y realmente disfruté. Me sorprendió como se combina el argumento de la película con las canciones. Siempre se escribe el guión y luego se busca la música. Aquí es al revés. Una película sin pretensiones, con bellas imágenes, que te levanta el ánimo.

Unknown ha dit...

ohh! Quina maravella! és ben veritat que el Pierce no té gaire bona veu... però la Meryl es desborda! per a mi és la millor actriu d'aquests temps.
No sé per què, però surts content de la pel·li. Deu ser la Meryl o les cançons d'ABBA, però realment hi ha quelcom. Per això, puc dir amb molt de gust que avui és la cinquena vegada que l'he anat a veure al cine. puc dir que hi he observat algún error... però tot hi això és fantàstic poder sentir cantar a la Meryl! i a tota la topa, que verdaderament han fet una bona feina.

visca Mamma Mia!