Aquest és el cas de Malena Alterio, va començar fent petits papers a comèdies generacionals com Días de Fútbol, per després passar a interpretar papers amb més protagonisme a una sèrie amb una gran audiència com va ser Aquí no hay quien viva... Però darrerament els que hem tingut la fortuna de seguir-la i anar veient el seu creixement com a actriu hem pogut gaudir de grans moments, com en l'escena de Casual Day en la que se n'assabenta que el seu cap la vol acomiadar i donar-li el seu lloc de treball al nuvi de la seva filla, qui no sap fer ni l'ou...
Ara tenim l'ocasió de veure un paper protagonista a Una palabra tuya, film basat en una novel.la d'Elvira Lindo. La interpretació que fa Malena de Rosario, una escombriaire amb una vida plena de renúncies i soledat, fa que el personatge ens arribi com si nosaltres també estiguessim dins del metratge i poguessim escoltar els seus silencis i acompanyar les seves llàgrimes.
Tot i que la pel.lícula té algunes errades de guió (obvia algunes el.lipsis que farien innecessàries certes escenes de flashback) i el fet que el gir final trenqui una mica amb el realisme que transmet la narració, crec que és un film necessari.
Amb la lloança a Malena Alterio no vull desmeréixer les interpretacions dels altres actors: Esperanza Pedreño, sense ella el paper de Malena no hagués estat el mateix; el darrerament imprescindible Antonio de la Torre (goya al millor actor secundari per Azul oscuro casi negro) i Maria Alfonsa Rosso, una de les malaltes més creïbles dels darrers temps.
Ara només queda llegir-me el llibre d'Elvira Lindo...
1 comentari:
A mi em va encantar aquesta pel.lícula! vaig sortir del cinema molt satisfeta!
Estic d'acord amb tu en que fa un molt bon paper la Malena, ara per mi estan a la par les dues.
Es complementen molt bé i l'una sense l'altre no te sentit.
Publica un comentari a l'entrada