En els darrers dies he pogut gaudir d'alguns d'aquests moments: un concert d'en Rafa Pons, en acústic, a l'auditori de l'Obra Social Cajamadrid; els sons d'instruments hindús, com el sitar, a la Plaça Sant Iu; passejar a la nit pels carrers del Barri Gòtic i sentir els seus empedrats sota els peus; seure a l'Av. Gaudí el diumenge a una terrassa per llegir el diari mentre esmorzes, i passejar per aquest carrer tot escoltant una cobla que toca sardanes i veure com un grup de gent ballen a partir del so dels instruments...
Aquestes petites coses i moltes més són les que fan que em senti viva, en certs moments m'emocionen i en d'altres em fan venir un somriure, tant de bo que la nostra ciutat ens pugui seguir sorprenent amb aquests petits plaers...
Potser hem d'aprendre a no esperar grans aconteixements, grans avenços en la nostra vida sino viure el dia a dia, la quotidianeitat i, d'aquesta manera, no patir l'amargor de no aconseguir les nostres grans expectatives...
1 comentari:
Estic completament d'acord amb tu i afegiria només que les petites coses no les proporciona la teva ciutat sinó la teva voluntat de trobar-les. En una altra ciutat potser en trobaries d'altres petites coses perquè aquest aprenentatge el duus interioritzat dintre teu, al teu cor ;)
Publica un comentari a l'entrada