Frescura

Feia temps que no veia una pel.lícula que transmeti frescura... potser des que Kevin Smith va estrenar Clerks (1994) i Persiguiendo a Amy (1997). La recentment estrenada Buscando un beso a medianoche recorda a aquests films. 

I dic recorda perquè té elements comuns. Per una banda, la utilització del blanc i negre (com a Clerks) per donar una sensació d'atemporalitat i, per una altra banda, la rapidesa dels diàlegs. 

La narració és molt senzilla però el guió té molta riquesa en els seus diàlegs no literaris i sí literals, extrets de qualsevol conversa entre amics.

Alex Holdridge, director d'aquest film, ens ofereix una comèdia romàntica ambientada a la darrera nit de l'any (de qualsevol any) utilitzant aquest dia tant significatiu com una redemció: allò que no facis aquella nit ja no ho faràs aquell any, allò que no et passi aquella nit ja no et passarà aquell any... Wilson i Vivian, els dos protagonistes, no volen viure sols aquella nit, volen viure-la d'una manera diferent per deixar passar a un altre any millor, per passar la pàgina plena de drames d'un mal any... tot passejant per un Los Àngeles més quotidià, més proper, que el que ens mostren la majoria de pel.lícules.

Per aquells qui tenen entre 30 i 40 anys val la pena veure-la perquè s'identificaran amb les necessitats i desitjos dels personatges del film i, sobretot, entendran les formes de relacionar-se dels joves-adults d'avui en dia.

"La vida penja d'un fil i s'ha de viure mentre aquest no es trenca"...