divendres, 26 de desembre del 2008

Viure el Nadal

Per mi aquests dies són molt esperats, sempre els he viscut amb molta il.lusió perquè passo més dies en família i aprofito per veure els amics que al llarg de l'any no tinc ocasió de veure o que coincideixo amb ells poc sovint.

Ahir, dia de Nadal, em plantejava si el Nadal s'ha convertit en una sèrie de rituals allunyats del sentit primer... Com a creient, no massa practicant per cert, veig que la gent no celebra el naixement de Jesús, en primer lloc perquè Jesús no és el personatge principal del dia de Nadal sino el Pare Noel, en segon lloc perquè aquests dies sense regals no tenen sentit per molta gent, s'han "materialitzat" tant el dia de Nadal com el de Reis.

Val la pena recordar el sentit primer d'aquestes festes: ser transmissors de bons desitjos i recordar el naixement d'una figura clau en la història no solament de la religió sinó de la Història Universal, qui forma part de l'evolució i/o naixement de moltes religions.


Malauradament, la societat actual ens fa ser menys reflexius i ens dificulta connectar amb nosaltres mateixos i amb la transcendència, amb l'espiritualitat... M'agradaria aprendre a dedicar temps a la reflexió i l'aprofundiment en aquests temes que no tenen a veure amb el materialisme.

1 comentari:

Andrés Querol Muñoz ha dit...

"En tu puerta me cagué/ pensando que me querías/ ahora que ya no me quieres/ dame la mierda que es mía/ Ande, ande, ande, la marimorena/ ande, ande, ande que es la Nochebuena" (nadala popular)

Amiga Laura, em sembla que la melangia et fa veure els temps passats amb massa bons ulls. Abans es vivia el nadal més reflexivament? No ho crec massa.

En tot cas, el nadal s'adapta als canvis dels temps. De festivitat pagana a festivitat cristiana. Ara, en una societat que oscil·la entre la laicitat i la plurireligiositat torna a mutar. Per la majoria de la gent, el nadal és el moment de celebració de la família (de fet, les famílies), i segurament perquè tractem de compensar en pocs dies una convivència que per a molts resulta gairabé impossible durant l'any, té un punt de saturació.

També és, per la majoria, un moment de contacte fi d'any amb la "família" més extensa: la de les persones amb qui hem anat fent amistat al llarg de la vida. Per mi és així, i per això m'he passat per casa teva per dir-te: bon any nou!