dijous, 4 de desembre del 2008

lletres que ens fan somiar

No sé perquè ens enganxem a algunes coses o persones com si la vida en depengués, com si sense elles no tingués tant de sentit per nosaltres, com si formessin part de nosaltres sense saber com ni perquè...
Reconec que sóc una mica mitòmana, els que em coneixeu sabeu la passió que sento pel cinema i els seus actors i directors, però crec que poso els meus sentits en persones que valen la pena per alguna raó... 

Una altra de les meves passions és la música i, sobretot, la música en directe. Intento anar a escoltar concerts en la mesura que puc (econòmicament parlant), i un dels cantants que des de fa més de 10 anys segueixo i pràcticament vaig a veure'l un cop a l'any és Ismael Serrano. Ahir vaig anar a veure'l al Palau de la Música. Els seus concerts ja no són
 com al principi quan anàvem quatre gats, ell ja no és tant proper i el públic que hi va ha canviat una mica, però sempre surto amb alguna sensació nova.
Ahir vaig tenir ocasió d'escoltar les lletres amb més deteniment després d'escoltar l'explicació que donava Ismael sobre el perquè o en quin moment les va escriure. No m'havia parat ha pensar que és un gran hereu de Joaquín Sabina pel que fa al contingut de les seves lletres. Sempre he admirat a aquells que jugant amb les paraules són capaços d'emocionar-te, d'arribar ben endins teu i remoure't, de fer-te sentir millor persona després d'escoltar-los...

És cert que molts cantautors canten als amors perduts o sense correspondència, però Ismael ens explica històries d'amor diferents, algunes divertides, les altres sòrdides, però mai tòpiques... En el seu primer disc, Atrapados en azul, trobem lletres que, sense adonar-te, fan una crítica sobre la visió convencional de Romeo i Julieta.

Per tot això continuaré anant a veure i, sobretot, escoltar a Ismael Serrano un cop l'any.

Us deixo aquí la lletra i la música de Caperucita... malauradament quantes Caputxetes vermelles coneixem, millor dit, quantes Caputxetes viuen dins cadascuna de nosaltres...


Caperucita

letra lyrics acordes vídeo audio single extra Caperucita
Disco: Atrapados en azul 
Estreno: febrero de 1996 
Letra: Ismael Serrano 
Música: Ismael SerranoCaperucita sólo tiene dieciséis 

primaveras sin flores, papá le dice: "Ven. 
Caperucita eres joven y tienes que aprender 
a ocuparte de la casa, que serás una mujer.

Para que seas buena esposa 
y no envejezcas sola, 
en la cama y la cocina has de saber 
alegrar a tu marido y cuidar a cada hijo, 
que te atrapa tu destino, 
que has de ser madre y esposa". 
Y la pobre Caperucita llora.

"Quiero volar, lejos de aquí escapar. 
Dime, mi bien, quién me llorará 
si me dan alas y echo a volar. 
Quiero dormir, no quiero despertar, 
quiero ser la lluvia al otro lado del cristal, 
quizás alguien me espere en la oscuridad".

Una fría tarde Caperucita iba 
a casa de su abuela a llevarle comida, 
cuando se encontró con un lobo feroz. 
Dime dónde vas niña, que te acompaño yo.

La muchacha se supo perdida. 
Gritaba Caperucita 
mientras la devoraba el lobo. 
Bajo la falda del vestido 
estallaron los dormidos 
sueños que en la noche 
la mantenían viva. Pobre Caperucita.

"Quiero volar, lejos de aquí escapar. 
Dime, mi bien, quién me llorará 
si me dan alas y echo a volar. 
Quiero dormir, no quiero despertar, 
quiero ser la lluvia al otro lado del cristal, 
quizás alguien me espere en la oscuridad".

Una gris mañana Caperucita se casó, 
vestida de blanco, bella como una flor. 
Su marido, muy elegante, otro lobo feroz, 
y su padre orgulloso lloraba de emoción.

Ahora cada noche el lobo la devora, 
clava sus dientes, y llora 
Caperucita mientras espera a que un aullido 
le diga que el dormido animal despertó. 
Después descansa tranquilo el malvado lobo feroz.

La cara de Caperucita alumbra una sonrisa 
mientras mece una cuna. En ella está una niña, 
quizás futura oveja para un lobo feroz, 
a no ser que afortunada la rescate tu amor.

Caperucita la arrulla contra el pecho 
y un murmullo lento y lleno 
de esperanza y vida, 
canta Caperucita.

"Quiero volar, lejos de aquí escapar. 
Dime, mi bien, quién me llorará 
si me dan alas y echo a volar. 
Quiero dormir, no quiero despertar, 
quiero ser la lluvia al otro lado del cristal, 
quizás alguien me espere en la oscuridad.

Quiero volar".