dimarts, 31 de juliol de 2007

com nens

No hi ha res com el circ per retornar-te a la infantesa, no hi ha res com la ironia i allò que et provoca un somriure per tocar la felicitat per uns instants.

Aquest any el Festival Grec ha volgut incloure en la seva programació una proposta basada en tècniques de circ en la que han participat artistes de diversos indrets, molts d'ells acostumats a espectacles de carrer.

Tot i el desconcert inicial en veure que les entrades no estaven numerades i que vam haver de fer una cua de mitja hora de durada, en veure la qualitat d'alguns dels participants la incertesa es va esvair.

A l'encert d'ubicar algunes de les propostes en els jardins del Teatre Grec s'ha de retreure potser el fet que no fossin simultànies i amb diversos passis per poder gaudir de totes elles, si volies veure-les bé havies d'esperar una bona estona al passi següent.

Dels espectacles que vam poder veure cal destacar les titelles d'Armando Rissotto (de Txo Titelles), espectacle del que vaig poder gaudir en part al Trapezi de Reus, a l'originalitat dels seus personatges cal afegir que van més enllà de políticament correcte (infantilment parlant) i transformen una cantant dels anys 50 que ens deleita amb "Puff era un drac màgic" en una rockera i en el propi drac tot versionant la lletra fent-la menys "nyonya".
Un altre espectacle destacable és el "Concert Spectaculaire" oferit pels francesos Le quntet de boeufs, artistes polifacètics que utilitzant la ironia no van parar de tocar i actuar, amb diferents disciplines circenses, fent que el públic infantil no baixés en cap moment l'atenció.

Em sembla molt positiu que el circ tingui el reconeixement com a art escènica que mereix i que un Festival com el Grec dediqui algunes de les seves sessions a aquesta disciplina.