crisi de participació

Aquesta setmana s'està desenvolupant la Universitat Progressista d'Estiu organitzada pel Moviment Laïc i Progressista. Ahir vaig tenir ocasió de participar a la sessió que girava al voltant de "Crisis de participació: fallida de representació o normalitat democràtica?". Entre els ponents hi havia tres catedràtics de ciència política, un assessor en temes de comunicació i una membre de Ciutadans pel Canvi.

M'interessava molt conéixer l'opinió dels experts sobre la participació política i més veient el resultat de les darreres eleccions municipals i l'alt índex d'abstenció a la ciutat de Barcelona, on va superar el 50%.

Hi va haver alguns desencontres sobre la importància de l'abstenció, algun dels ponents li treia dramatisme comparant amb els índex de participació dels Estats Units o Japó que acostumen a ser baixos i no per això els seus governs perden legitimitat. D'altres ponents sí es mostraven preocupats per l'abstenció perquè

afavoria clarament a les opcions de dretes i el fet de no anar a votar té conseqüències en les polítiques que es duran a terme en cada legislatura. Julián Santamaría (catedràtic de Ciència Política a la Universitat Complutense de Madrid) afirmava que "el principal perjudicado por la abstención es el sistema democrático".

El que és cert és que la gent va a votar quan creu que el seu vot canviarà alguna cosa, quan veu que hi ha molt en joc en el resultat, com va passar a les legislatives de l'any 2004 on va augmentar la participació un 8,5% respecte a les anteriors de l'any 2000. En canvi quan es preveu que el partit al govern serà el mateix i el fet d'anar a votar no es veu com a necessari la gent no s'apropa als col.legis electorals. Per tant podriem parlar d'eleccions de canvi o de continuïtat.

La participació també varia en funció del tipus d'eleccions, no és la mateixa quan el que es tracta és d'escollir la constitució del Congrés de Diputats i el Senat i, per tant, del president del Govern de l'Estat, que quan el que es decideix és la constitució del Parlament de la comunitat autònoma o de l'ajuntament. Hi ha, per tant, eleccions d'alta, mitja i baixa participació, segons la importància que el ciutadà dóna a la institució a escollir. I ja no parlem dels referèndums que en el nostre país estan molt devaluats i acostumen a tenir una participació molt baixa.

Segons això no hi ha un declivi de la participació sinó respostes diferents a situacions diverses.

La gent que em coneix sap que sempre els animo a anar a votar, encara que sigui en blanc, però jo sí crec en la transcendència d'aquest petit gest. Gest que, evidentment no ha de quedar aquí sinó que ha d'anar acompanyat d'una implicació de les persones a nivell social i polític al llarg dels quatre anys que hi ha entre elecció i elecció, buscant la màxima informació sobre les polítiques que es duen a terme en els àmbits que els interessin i denunciant aquelles accions, o inhibicions, que els nostres representants puguin dur a terme.