Molts cops no som conscients de com actuem, almenys jo no ho era. Ara m'ho hauré de creure que la vida no passa desapercebuda per mi i que la visc intensament... No sé si és bo o dolent viure les coses apassionadament, moltes vegades això et comporta endur-te molts mals de cap i tenir el risc que et surti una úlcera d'estòmac.
La solució és respirar a fons, observar i pensar molt el que farem i el que direm a cada moment, perquè... Vivim el que decidim viure o vivim el que ens toca viure?
2 comentaris:
Encara que moltes vegades tinc dubtes sobre això que diré m'agrada continuar pensant que escollim el que vivim, tant per les coses bones com per les dolentes. Ens passem la vida escollint entre milers d'opcions a cada passa. Això és emocionant si ho penses detingudament i molt sovint passa desapercebut :)
la passió que posem en les coses és el termòmetre per adonar-nos-en que estem en el camí més proper als batecs del cor!
una abraçada Laura!
Publica un comentari a l'entrada