Dic que no sóc gaire entusiasta d'aquest gènere pel que transmet: una visió masclista i violenta de la vida, un món en el que les dones tant sols són putes o viuen a l'ombra del mascle de torn, o bé utilitzen les maneres masculines d'anar per la vida... bé, potser no difereix gaire del món actual però això seria una altra discussió.
Ahir vaig tenir ocasió de veure un d'aquests clàssics, La balada de Cable Hogue. Tot i respondre als paràmetres del gènere, sobretot pel que fa al paper de la dona, no em va desagradar.
Em va sorprendre la utilització de la polivisió (en ser un film de l'any 70) i em va resultar fins i tot divertida per la ironia i el cinisme d'alguns dels seus diàlegs, els papers de Jason Robards (Cable Hogue) i David Warner (el caradura reverend Joshua Douglas Sloan) són, a la vegada, entranyables i molt divertits.
La utilització de la càmera ràpida per part del director Sam Peckinpah provoca alguns moments molt hilarants i les dosis d'erotisme que transmet Stella Stevens en el seu paper de Hildy sorprenen en un film americà.
Es tracta d'una fàbula que vol mostrar el final d'una època, el salvatge i violent oest, a través d'elements romàntics.
1 comentari:
El western és un gènere incomprès, i en canvi té una quantitat d'obres mestres del cinema molt important.
Sam Peckimpah és un dels mestres del gènere, sobretot del seu corrent crepuscular. "Duelo en la Alta Sierra", "Grupo salvaje", "Pat Garrett y Billy the Kid" són grans pel·lícules. I "La balada de Cable Hogue" també és molt destacable.
Aquí hi trobaràs la meva defensa del western: http://llanternamagica.blogspot.com/2008/08/la-meva-defensa-del-western.html
Publica un comentari a l'entrada