dimecres, 9 de maig de 2007

Ernest Lluch i els politics com cal

En un dels capítols del llibre d'Isabel Coixet "Mi vida es un guión", llibre que recomano llegir, fa referència als polítics i a la relació que ha tingut amb algun d'ells, i en el darrer paràgraf tot fent al.lusió a Ernest Lluch es pregunta: "... ¿Dónde están los políticos como él, nobles, cultos, contradictorios, inteligentes, estimulantes, arriesgados, honrados?..."

Jo, de tant en tant, també em faig aquesta reflexió, tot veient el pati de col.legi en el que s'ha convertit la política a Catalunya i Espanya on el nepotisme i el "¿qué pasa con lo mío?" es el que prima en les relacions entre els polítics i els ciutadans i entitats. Suposo que els nostres polítics són fidel reflexe del "Lazarillo de Tormes" que tot espanyol porta a dins. Però d'un país on es valora més sortir a la televisió i fer-se famós per les relacions sexuals que tens o per les relacions interessades que estableixes i mantens sempre i quan t'aportin alguna cosa (un bon lloc de treball, un nivell econòmic i social determinat, ...), que aconseguir els teus objectius pels teus propis mèrits i actuar amb honestedat i segons els teus principis, bé, hi ha molta gent que no sap què són aquests, d'un país com aquest què es pot esperar...

Vaig sentir la mort d'Ernest Lluch a mans d'ETA el novembre de l'any 2000, a part de la seva valua professional, crec que com a polític va donar lliçons de saber estar i de coherència i, sobretot, és d'admirar la seva posició clarament favorable al diàleg a Euskadi implicant-se en el moviment Elkarri (ara Lokarri). La sort és que va deixar el seu llegat, principalment recollit per la seva família (només cal veure el curt realitzat per la seva filla Mireia dins el film col.lectiu "Hay motivo") i per la Fundació que porta el seu nom.

La llàstima és que persones com ell siguin reconegudes després de la seva mort, espero que, ara que m'inicio en això de la política trobi polítics com ell i jo mateixa aprengui que qui es vol dedicar a la política ho ha de fer per millorar la vida dels altres i no per lucrar-se ell i la seva família.