Quan te n'asseventes de morts sobtades de persones que coneixes, que et són properes, penses... perquè ara? perquè aquesta persona? alguns diran que és la predestinació, que cadascú de nosaltres té una data per néixer i una per morir i que això no es pot canviar, els creients diran que Déu ha cregut convenient per tu i pels teus familiars que marxessis en un moment determinat o, com deien a una sèrie de televisió fa uns dies, tots hem de fer aquest darrer viatge i quan arriba el moment es tracta de fer-ho amb la major tranquil.litat possible.
Però malauradament els que ens quedem no ens acostumem a veure com la gent que ens envolta va marxant, ens fa mal pensar que mai més podrem veure a aquella persona tot i que hi ha una dita que diu "una persona mora quan no hi ha ningú que la recordi", per tant, sempre que quedi algú que hagi conegut a aquella persona hi serà present.
En moments com aquest reflexiones sobre el que ha estat la teva vida, sobre el que has fet, les relacions que has mantingut, com has actuat amb la gent i sobre tot allò que et queda per viure... i, per sort, veus que sempre queden coses per viure.
1 comentari:
En moments així ... una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada