diumenge, 6 de maig de 2007

Sunshine


M'havia fet el propòsit de fer crítiques, en aquest bloc, de pel.lícules que m'haven resultat interessants i que m'havien agradat, però ahir una persona em va aconsellar que escrivís també sobre aquelles que no m'havien fet del tot el pes.

Aquest és el cas de "Sunshine", dirigida per Danny Boyle, a qui no se li pot negar la seva versatilitat, realitzant films sobre històries d'amor (com "Una historia diferente"), de terror (com "28 días después), films amb contingut social (com la molt coneguda i aclamada "Trainspotting"), i ciència ficció, cas de la pel.lícula que ens ocupa.

Tot i ser un gènere que no acostumo a veure, un grup d'amants al cinema em van animar i, com que crec que un cinèfil ha de conéixer tots els gèneres, finalment em vaig decidir.

Salvant les convencions del gènere, en aquest cas de ficció, sempre es busca que hi hagi un punt d'originalitat en el guió i en el tractament de la història, en el cas de "Sunshine" aquesta originalitat no hi és, hi ha similituds amb d'altres films com, per exemple, "Contact" de Robert Zemeckis, o les arxiconegudes històries catastrofistes...

Un element a valorar positivament és l'impacte d'alguns plànols, on arribes a sentir l'efecte del sol i la sensació de nebulosa que patim en els dies de calor més intensos dels mesos de juliol o agost. La utilització dels primers plànols també és un encert perquè fa que allò que es troba fora de plànol no es desvetlli ràpidament i et mantingui la incertesa al llarg de bona part del film.

Un altre element positiu és el fet que els actors no siguin massa coneguts, amb excepció potser de Chris Evans (va participar a "Los cuatro fantásticos"), aquest fet possibilita que l'espectador s'endinsi millor en la història, sense tenir interferències mediàtiques afegides...

L'interés sobre la narració, una suposada pèrdua de potència per part del sol originant que la terra es mantingui amb temperatures extremadament baixes i uns astronautes que intenten solucionar aquesta pèrdua de calor, es manté al llarg d'una hora, però en el darrer punt de gir, quan es presenta la part final del film, perd l'interés, confonent la ciència-ficció amb una història de terror, penso que és un error perquè fa una mala versió d'altres excel.lents pel.lis com "Alien".

En fi, que si sou seguidors de la filmografia de Danny Boyle i us agrada el gènere de ficció, potser sí que pot tenir un cert interés per vosaltres, però si no és així, obvieu-la quan mireu la cartellera per escollir una pel.lícula per anar a veure.