La pel.lícula en qüestió és El juego del ahocado,
film que té molts mèrits per ser recomanada, malgrat la seva possible pr
evisibilitat en l'argument... Les interpretacions dels joves protagonistes són molt remar
cables: la sempre fiable Clara Lago i el principiant Álvaro Cervantes. La música acompanya molt tota la narració. I, potser, un dels elements que més m'han interessat és l'època en que està ambientada, finals dels 80, època amb la que jo m'identifico molt perquè correspon a la meva adolescència... Per últim no vull deixar d'esmentar la grata sorpresa que m'ha produït el que estigui rodada a la ciutat de Girona, lloc poc habitual de rodatge.
Però aquest post volia dedicar-lo als maltractats seguidors del cinema espanyol. Com pot ser que les pel.lícules espanyoles no durin més de dues setmanes en cartell? Com pot ser que a la segona setmana ja estiguin en sessions poc freqüentades com la primera, a les 16h., o a les sessions golfes? Com pot ser que s'hagi d'esperar a les nominacions i, sobretot, als premis Goya perquè alguns films arribin al gran públic? Com pot ser que els crítics sempre es "freguin" les mans a l'hora de posar-se a escriure sobre una pel.lícula espanyola? Com pot ser que només alguns noms com Almodóvar, Amenábar, De la Iglesia, Balagueró i poca cosa més aconsegueixen tenir espectadors?
En fi, suposo que molts de vosaltres em podrieu donar raons diverses per aquesta situació, començant per la mala qualitat del cinema espanyol, però no es pot generalitzar, el cinema espanyol no és un gènere, simplement és una nacionalitat i, per tant, hi ha molts tipus de films...
D'altres em podeu dir que s'utilitza moltíssim la Guerra Civil com argument i, possiblement us podria donar la raó, però, si us plau, mireu-vos amb carinyo la cartellera i aneu a veure cinema espanyol!!!
1 comentari:
Estic totalment d'acord amb tú de que el cinema espanyol esta molt mal tractat pel pubic en general,pot ser que els anys del destape o el mal anomenat "landisme", y pelicules com el liguero mágico los bingueros, les d'ozores etc van estigmatitzar el cinema espanyol com un cinema rancí de pit i cuixa però jo creia que aixo ja estaba superat i amb escreix però veig que encara arroseguem aquest mal tot i que el cinema espanyol no s'acaba aquí doncs desprès del cinema dels 70's hi ha hagut molt cinema espanyol i molt bò en el 80's i 90's no només les oscaritzades sinó d'altres, que com ve tu dius, han passat pels cinemes de punteta i no s'en ha fet ressò, a no ser pels goya, cosa que no entenc. Crec que s'està fent molt bon cinema espanyol i s'el te molt mal considerat. Gracies laura per les teves assenyades paraules.!!!!!!!!!
Publica un comentari a l'entrada