dissabte, 25 d’abril de 2009

Allò amagat

Avui han passat pel Canal 33 una magnífica pel.lícula, estrenada al 2005, dirigida pel fill de Gabriel García Márquez, Rodrigo García: Nueve vidas. Mostra un conjunt de nou històries protagonitzades per dones, cadascuna porta el nom del personatge que viu aquell episodi. Alguns dels personatges surten a una altra història com a secundaris.

Cada episodi ens remet a situacions viscudes, a "fantasmes" que tornen a aparéixer, a sentiments no expressats, a relacions que formen part del més profund de la vida i que no s'obliden encara que es vulguin silenciar, en definitiva, a tot allò que es troba en el nostre interior i que moltes vegades no verbalitzem, i quan ho fem, quan parlem d'allò que fins ara no haviem tingut valor, la vida cobra un altre sentit.

La història que destacaria, encara que injustament donat que totes són d'una tendresa i una força impressionants, és la de Diana, una dona d'uns 30 anys que en una situació tant quotidiana com comprar en un supermercat es replanteja la seva vida en trobar-se el que sembla va ser "el seu gran amor", la continguda interpretació de Robin Wright Penn, el que transmet la seva mirada, els seus moviments, i el que diu i el que no diu, s'han quedat gravats a la meva memòria.

Rodrigo García va comptar amb algunes de les millors actrius americanes actuals. A banda de la ja citada Robin Wright Penn, també interpreten el film: Holly Hunter, Glenn Close, Sissy Spacek... acompanyades per actors com: Joe Mantegna, Aidan Quinn, Jason Isaacs, ...

Què esperem, què volem, quina és la vida que pensàvem tenir i quina vida tenim, què diem i què ens guardem, ens sentim lliures o atrapats en les nostres relacions, ens pesa allò que no hem superat...? totes aquestes preguntes i moltes altres ens són suggerides per les nou vides que donen títol a aquest film.

És d'agrair que de tant en tant la realitat se'ns expliqui amb ulls de dona.

1 comentari:

Julia ha dit...

A mi també em va agradar molt aquesta pel.lícula. Es d'aquelles pel.lícules que et fan sentir viu, amb tots els pros i contres que aixó representa (més pros que contres malgrat tot, es clar...)