divendres, 3 d’abril de 2009

Nova York

No tinc prou paraules per expressar la profunda admiració que sento per la ciutat que actualment representa el punt neuràlgic de la cultura, la ciutat a la que tothom s'emmiralla, on tot és possible...

Pels cinèfils és un punt de referència mil vegades mostrat al cinema, directors com Woody Allen, Wayne Wang, Francis Ford Coppola, o Martin Scorsese, entre d'altres han creat algunes de les pel.lícules més grans de la història del setè art. 
Coneixem els seus barris: Manhattan, Harlem, Bronx, Little Italy, Chinatown, Broadway, Brooklyn, ... sabem que un dels rius que la creuen és el Hudson, hem vist el seu horitzó de gratacels, tenim coneixement d'alguns dels seus monuments i edificis més emblemàtics (l'estàtua de la Llibertat, l'Empire State Building, el Rockefeller Center ...) i dels seus museus (el Metropolitan, el MOMA, el Guggenheim, ...). Hem sentit el nom dels seus carrers i places (Times Square, la Quinta Avenida, 42 Street, ...) i dels seus parcs (Central Park). 
Reconéixer els quadres de Richard Estes o Edward Hopper, la música de jazz o de blues.

Imagino que aquells qui han tingut l'oportunitat de visitar-la s'hauran sorprès que tot els resulti conegut, com un déja vu. Arribar a aquesta ciutat i reconéixer els edificis, carrers i places, i desitjar trobar-te a alguns dels seus protagonistes en el cinema forma part dels meus somnis.
I acabant de llegir el llibre Ventanas de Manhattan, d'Antonio Muñoz Molina, encara em fa somniar més. Escrit com un passeig constant pels seus carrers, com un observador del quotidià: dels músics al carrer, dels qui mirem darrera una finestra, dels mercats improvisats a la vorera, dels museus que no surten a les guies turístiques, de l'interior dels apartaments, de l'abans i el després de l'11 de setembre,... 
Muñoz Molina ens agafa de la mà i ens convida a acompanyar-lo a descobrir els racons menys glamourosos de Nova York, la ciutat més real, més del dia a dia, la dels seus ciutadans. Aquells qui han vingut de molt diverses parts del món i han decidit que la ciutat dels gratacels havia de ser temporalment o definitivament el seu lloc en el món.
Narrat en primera persona, ens fa entrar en un reportatge gràfic on les imatges les posem nosaltres a partir de les magnífiques descripcions que ens fa l'autor.

Us convido a llegir-lo, és una lliçó d'història, arquitectura, art, literatura i, sobretot, de vida.

Us deixo algunes de les reflexions d'aquest premiat autor incloses en el llibre: 
"Me perdía entonces por la ciudad tan completamente como no he vuelto después a perderme, ni en ella ni en ninguna otra, sin distinguir los puntos cardinales y sin la menor idea de lo que podría encontrarme al doblar una esquina (...). Echaba a andar con las manos en los bolsillos y me dejaba llevar en una línea quebrada de itinerarios azarosos, rápidamente extraviado por la cuadrícula abstracta de la ciudad..."  (pg.15)

"Con mucha frecuencia el extranjero es alguien que se ve consumido por la tarea desconcertante y minuciosa de aprender casi cada uno de los mecanismos rutinarios de la vida."  (pg. 19)

"Hay lugares en la ciudad que uno descubre por sí mismo en sus caminatas solitarias y otros que le son revelados como un regalo generoso de la amistad o el amor. Se puede regalar lo que uno más ama, cierta perspectiva al fondo de una calle, un parque pequeño junto a un puente, un café, un club de música, hasta un instante de la luz (...). En el lugar estará siempre quien nos lo descubrió y el momento de nuestra vida en el que gracias a su mediación lo conocimos."  (pg. 44)

 "Estar viendo y no mirar es un arte supremo en esta ciudad que desafía tan incesantemente a la mirada."  (pg. 125)