poesia visual

A vegades la intuïció no ens falla i encertem a l'hora d'escollir una pel.lícula per anar al cinema. A mi em passa especialment quan decideixo anar-hi sola perquè hi ha algun film que penso que altra gent no voldrà anar a veure'l i intento no perdre-me'l. M'acaba de passar amb una òpera prima que ha passat per la cartellera sense massa estridència i que és una petita joia. Dirigida per una dona i girant al voltant de tres dones ens transporta a 3 moments diferents del segle XX en els que les dones havien de superar molts entrebancs vitals i superar-se a si mateixes dia a dia.
Les imatges estan plenes de poesia. La sorra dels paisatges de les Bárdenas Reales ens porten a la cruesa de la postguerra civil en la que la por i la necessitat de sobreviure sense res convertien la vida en una il.lusió. Les flors i la metàfora del desenvolupament de les papallones ens porten a la frontera amb França propera a Canfranc on la joventut i el dolor per un amor que no serà ens porten als anys 20. La grisor dels darrers dies del franquisme ens porten a una dona que vol viure més enllà de les parets d'un pis de Saragossa, somniant a través de les pel.lícules en blanc i negre amb les grans històries d'amor.

Colors, olors, sensacions... Paula Ortiz ha aconseguit amb aquesta primera obra que l'espectador senti a través dels sentits, més enllà de la mirada, el que envolta a les tres històries i, en sortir del cinema, miri al cel i busqui la sensació de llibertat.

Imprescindible

ètica i valors de servei públic

Fa uns mesos es van presentar els resultats d'un estudi realitzat l'any 2009 sobre ètica i valors de servei públic. Es basa en una enquesta a treballadors de la Generalitat (una mostra de 3000 persones entre alts càrrecs, funcionaris i personal laboral) en la que havien de respondre preguntes relacionades amb l'ètica, els valors i el clima laboral a l'Administració.

L'informe té una base teòrica molt interessant, es basa en conceptes clau que haurien de formar part del nostre vocabulari quan mantenim una conversa al voltant de l'administració pública. Conceptes com les polítiques d'integritat (instruments i normes de què es val un govern per prevenir la corrupció i promoure un servei públic), l'ètica pública o el bon govern.

Un altre element que analitza l'enquesta és el clima ètic, un bon element per mesurar el nivell de corrupció existent en una organització. El clima ètic està relacionat amb les actituds de servei públic que tenen els empleats i empleades del sector públic, les actituds i creences sobre el treball, la deontologia i els valors organitzatius predominants entre ells.

És significatiu l'alt percentatge de no resposta: un 58% del personal d'administració i tècnic i un 69% dels alts càrrecs.

Aquests tipus d'estudis haurien d'ajudar a millorar la integritat personal i professional dels qui treballen al servei dels ciutadans i de l'organització per la que treballen (en aquest cas la Generalitat), solament integrant els conceptes d'ètica pública i introduint els valors de servei públic en les polítiques públiques aconseguirem que els dubtes sobre la corrupció dins les administracions públiques s'esvaeixin.

Els "privilegis" de treballar a l'Administració Pública

En diverses ocasions els qui treballem a l'Administració pública escoltem en boca d'altres que som uns privilegiats perquè tenim la feina assegurada, perquè els horaris són molt bons, perquè no treballem i ens dediquem a anar de compres en hores de feina, o a fer trucades, o a fer gestions personals, ...

Als responsables de la Generalitat, en aquest cas, ja els hi va bé que el clima social sigui advers pels treballadors públics perquè així quan toca el rebre tothom vegi amb bons ulls que es precaritzen les condicions laborals del personal de l'administració. Però la gent desconeix que per tenir una plaça fixa a l'administració s'han de superar unes oposicions competint amb milers de persones, amb temaris que en alguns casos superen el centenar de temes a estudiar, que pots aprovar els examens però si no tens prous mèrits anteriors no et servirà de res haver aprovat. Que l'índex de precarietat laboral és d'un 40%, que s'estan suprimint llocs de treball per passar a ser externalitzats a través d'empreses privades. Que hi ha categories laborals que, amb la rebaixa de sou del 15%, no arribaran als 700€ al mes. Que es controlen les trucades telefòniques i les pàgines visitades a internet. Que se sanciona a qui no compleix l'horari. Que el sou depen dels pressupostos de la Generalitat (o de l'Estat, depen de l'administració), això vol dir que a través de la negociació col.lectiva no s'aconsegueixen augments de sou com passa en la majoria de sectors. Que se suprimeixen llocs de treball i, per tant, se sobrecarrega de feina als qui queden, sent especialment greu en els serveis d'atenció als usuaris com serveis socials o sanitat.

En fi que, com es pot veure, no som uns privilegiats, que algunes situacions són pitjors que les del sector privat i d'altres similars, però en cap cas es pot sentir enveja del que es viu actualment dins els serveis públics.

NO A LES RETALLADES ALS SERVEIS PÚBLICS!! per uns serveis públics de qualitat...

Assimilar els canvis

En el moment actual, anticipar-nos i prendre posició davant els canvis és fonamental.

Tot i que necessitem que a la nostra vida hi hagi coses que es mantinguin perquè ens donen certa seguretat  periòdicament està bé viure alguns canvis, aquests poden venir provocats externament, o bé, poden ser canvis en les nostres maneres de pensar o actuar. Certament aquests darrers són els fonamentals perquè ens fan créixer com a persones o mantenir-nos ancorats en el passat o en creences que poden ser limitants.

Els valors i creences personals ens poden fer avançar però també ens poden limitar i no deixar-nos ser objectius a l'hora d'analitzar una situació i, per tant, poden no permetre'ns viure els canvis com un pas per créixer. Si som capaços d'observar els nostres sentiments i les reaccions davant situacions que canvien, podrem actuar i viure d'una forma positiva el que vagi arribant, fins i tot ens podrem anticipar i rebaixar el nivell d'angoixa per no saber què ens depara el futur.

Gandhi deia "Has de ser el canvi que vols veure", això vol dir que t'has d'avançar i procurar beneficiar-te del canvi. Evitar les actituds i sentiments que frenen el canvi (immobilitat, negació, angoixa, negociació, ...) o, com a mínim, que no s'allarguin en el temps, ens farà aprendre i agafar-nos a allò positiu que en molts casos tenen els canvis.
La percepció de la velocitat del canvi és un element que influeix molt en la interpretació que fem dels canvis, el millor que podem fer és donar-nos temps per reaccionar i donar una resposta des de les emocions...

Hem de posar la nostra energia en el moment present, deixant anar la nostàlgia per un temps passat i no permetent que l'angoixa pel que el futur ens depara ens freni i no ens deixi actuar.

Gaudim del dia a dia com si fos l'últim.

Formació humanística

Ara que el Pla Bolònia busca l'especialització, que les ciències denominades fa un temps "pures" són les que dominen les universitats i perquè alguna teoria sigui tinguda en compte s'ha de poder "tocar", ha de poder tenir una utilitat pràctica i quotidiana... sembla, doncs, que la formació humanística no està de moda. 


Tot allò relacionat amb les ciències socials i humanes no té una presència habitual en els discursos, en els mitjans de comunicació, entre els llibres més llegits, ... 


Potser és que la gent no té l'hàbit de pensar, d'analitzar el perquè s'ha arribat a determinades situacions, de prendre un temps per observar el que passa al seu voltant? Com es pot llegir a les teories de Zygmunt Bauman, la societat postmoderna es fonamenta en el relativisme i la mobilitat i no en els valors i principis que eren la base de la societat moderna anterior. Aquests oferien una certa solidesa que es dilueix en la societat actual.

Necessitem conèixer el món en el que vivim, el seu funcionament, les regles del joc per tal de poder actuar en ell i, si no ens agrada, mirar de canviar-lo a partir dels seus fonaments. Tot això no és possible si no rebem les eines per poder analitzar el nostre entorn, i aquestes eines només ens les poden donar les ciències socials.
La Sociologia, l'Antropologia, la Filosofia, ens ofereixen els instruments per poder situar-nos en el moment que ens toca viure, com està organitzat el món i quins són els actors principals. A partir d'aquí cadascú de nosaltres pren les decisions dins i fora del taulell de joc, sabent que hi ha elements externs que influeixen en que aquestes decisions arribin a bon port o no.

l'esquerra avui

Cristianisme i Justícia titula, de forma encertada, el seu quadern nº 177 (des. 2011) "El naufragi de l'esquerra". Podem parlar en aquests termes de la situació que viu l'esquerra actualment a Espanya i Catalunya? jo penso que sí. Més enllà dels resultats electorals, consistents en la davallada del centre-esquerra representat tant pel PSOE com el PSC i el petit paper que podrà jugar Iniciativa per Catalunya i Izquierda Unida, aquests partits no han sabut transmetre la importància de la justícia social i l'equitat en les polítiques públiques i s'han vist superats per les lleis que defensen l'eficiència econòmica dictades pel sistema financer.

L'esquerra ha pecat d'ingenuïtat? segurament sí en el moment que, com va dir Keynes l'any 1930: "... haurem de fingir que just és dolent i dolent és just: perquè el dolent és útil i el que és just no l'és".  80 anys després estem igual o pitjor, ara metes grandiloqüents (servir el país, crear llocs de treball...) són només "anomenar just al dolent", encara més si s'utilitza com a argument la crisi.
No ens enganyem, les crisis econòmiques serveixen per fer més grans les diferències, quan passi la crisi actual les dosis de justícia social seran inferiors a les que hi havia anteriorment.

L'esquerra ha de tornar a reivindicar l'Ètica aplicada a l'economia. Això vol dir tenir presents premises com sobrietat, responsabilitat ciutadana, participació en la gestió de la despesa pública i, sobretot, pensar que en una mala gestió pública hi ha sempre víctimes...

No hi pot haver llibertat en un món amb diferències creixents entre els que tenen més i els que tenen menys.

les meves pel.lícules del 2011

Aquest any, com d'altres, ha estat carregat de bon cinema i d'altre obviable, això és així perquè respon a l'eterna discussió del que és el cinema si art o indústria. Com que crec que ha de tenir part d'ambdues condicions ha d'haver lloc a tot tipus de films tot i que s'han de destacar sempre els que per tu han estat millors.

Us deixo un llistat amb les pel.lícules que m'han fet sentir i gaudir més... compareu-la amb la vostra i ja em direu si hi ha coincidències o no.

• The artist
• Cisne negro
• La fuente de las mujeres
• Primos
• Winter’s bone
• Chico & Rita
• ¿Para qué sirve un oso?
• Happythankyoumoreplease
• En un mundo mejor
• Pequeñas mentiras sin importancia
• Hanna
• Un cuento chino
• Win win
• El caso Farewell
• Gianni y sus mujeres
• La deuda
• El árbol de la vida
• No habrá paz para los malvados
• El ilusionista
• Another year
• Un Dios salvaje
• Margin call
• Pepe & Rubianes
• La deuda

 Bon cinema pel 2012!!

com vivim el Nadal?

Quan arriben aquestes dates, hi ha gent que es planteja què significa per ells el Nadal i de quina manera el volen viure. Molts de nosaltres ens deixem portar per la manera de fer que ens envolta, això vol dir compres, menjars i més menjars, sense pensar en el significat de compartir un àpat amb la família i els amics.
Aquests dies haurien de servir per conviure amb la família que normalment no veiem, per oferir mostres d'estimació i carinyo a aquelles persones per les que tenim un gran afecte, i per viure moments de tranquil.litat com si fos un oasi dins la voràgine del dia a dia a que ens aboca la vida la resta de l'any.
En un moment de crisi tant profund com estem vivint, crisi d'idees, crisi de valors, no està de més poder aturar-nos i viure els moments compartits intensament, nudrint-nos del carinyo dels qui ens estimen i estimem.

Àlex Rovira i Francesc Miralles ens ho diuen en el seu article "Un oasis navideño" (El País Semanal, 11-12-11).
'Además de un tiempo para compartir, estas fiestas son el momento perfecto para crear un refugio donde recargar las pilas y las ideas'.
'Hace mucho más ruido un árbol cayendo que mil árboles creciendo. Hace mucho más ruido una bomba que mil caricias, pero hemos llegado a creer que el mundo está lleno de árboles cayendo y bombas, obviando todo lo bueno. El mundo sigue avanzando a pesar de lo que oímos en los medios de comunicación.
Por eso es bueno regalarnos por Navidad un oasis de lentitud y desconexión de las noticias catastrofistas. Debemos disfrutar de estos días con la espontaneidad y la pureza de los niños, que tienen la capacidad de jugar con las cajas que envuelven los regalos más que con los objetos mismos'.

Per la defensa dels servidors públics

MANIFEST 14 DESEMBRE 2011 

Tots nosaltres, treballadors i treballadores de la Generalitat de Catalunya, 

DENUNCIEM 

 Que el govern del senyor Mas vol reduir llocs de treball dels serveis 

públics de Catalunya. 

 Que el govern del senyor Mas vol reduir la massa salarial en 625 M€, un 

12%, sobre els salaris ja retallats. 

 Que el govern del senyor Mas vol aquestes retallades es facin als 

treballadors i treballadores de la Generalitat de Catalunya, i també al 

conjunt de les Administracions Públiques i al conjunt dels serveis públics. 

Nosaltres, que treballem a les administracions i als serveis públics, 

VOLEM DIR A L’OPINIÓ PÚBLICA 

 Que el govern del senyor Mas menteix quan diu que la retallada és 

inevitable. Amb la supressió de l’impost de successions ha deixat 

d’ingressar 500M€ que fins fa dos anys pagaven els rics hereus.  

 Que el govern del senyor Mas és injust, perquè, per equilibrar els 

comptes, ara pren 625M€ a les persones que treballen.  

 Que el govern del senyor Mas és ineficient quan diu que les retallades 

ens trauran de la crisi. A quin país han creat riquesa les mesures 

d’austeritat? Quines accions està fent el govern per crear indústria, per 

crear coneixement, per crear activitat econòmica? 

Els sindicats CCOO, IAC i UGT, com a representació legal dels empleats i les 

empleades de la Generalitat,  

DEFENSEM 

 Cada lloc de treball. A Catalunya no sobren llocs de treball als serveis 

públics sinó que en falten. 

 El manteniment íntegre de la massa salarial, dels salaris i dels drets 

laborals. 

 Serveis públics moderns i professionals. El reconeixement que la 

salut, l’educació, la seguretat, els serveis a la dependència, a la 

mobilitat, al medi, a la justícia... són la riquesa dels que no som rics i 

la garantia dels drets dels ciutadans. 

 La riquesa del país, la riquesa que s’està regalant “als mercats”, 

L’obligació del govern és fer política econòmica per promoure el 

treball i la riquesa, no promoure l’atur i la pobresa. 

CCOO     UGT      IAC

escollir com volem que sigui la nostra vida

Aquests dies he estat fora de Barcelona aprofitant el pont de la "Immaculada Constitució", he anat a terres murcianes i he tingut oportunitat de poder passejar per l'horta murciana i descobrir que hi ha gent que troba el seu lloc al món per increïble que sembli.

Feia temps que no el veia i aquests dies he tingut ocasió de passar un dia amb ell i dinar un deliciós arròs amb verdures. La persona en qüestió que ha convertit la seva passió pel Barroc i les imatges religioses en part de la seva vida i seguint una d'aquestes verges, Nuestra Senyora del contra Pasmo, ha trobat el lloc on establir-se prescindint d'algunes comoditats. Ha convertit casa seva en un zoològic en petit, amb una ruca, una cabra, dos gossos, guatlles, galls i gallines, un lloro, una gata, ... i l'amor amb que tracta els animals, la cura que té d'ells, només pot tenir la recompensa de la companyia i l'agraïment per part d'aquests.

Tornant a Barcelona he reflexionat molt sobre com entenc jo la vida i què m'il.lusiona i fa que la roda segueixi girant... el que tinc clar és que hi ha algunes coses que he de canviar i espero que a partir del gener comenci a aclarir-me en com vull viure la meva vida i què és esencial i què no.