Per una banda, el sopar de dones organitzat pel Consell de Dones del districte d'Horta-Guinardó, on hi vaig anar com a membre de l'agrupació d'IC-V d'aquest districte. Va ser molt divertit, sobretot el ball posterior, el grup que tocava va confesar que els hi agradava molt actuar per un públic femení donat que ballàvem i participavem en tot el que ens van proposar. Algunes de les companyes d'Iniciativa que han estat altres anys en aquest sopar comentaven que per algunes de les dones de les associacions del districte presents en aquest esdeveniment anual era la única ocasió a l'any en que sortien fora de casa sense els marits, és més, els primers anys que es va organitzar (fa més de 15 anys) aquests les esperaven a la porta del local, no hi ha res més a dir.
Per una altra banda, ahir vaig anar a visitar una exposició organitzada pel Centre Cultural Francesca Bonnemaison, Del fons a la superfície: obres d'artistes catalanes contemporànies anteriors a la dictadura, on es mostren per primera vegada obres que estaven emmagatzemades a sales d'ajuntaments petits d'artistes que havien viscut a l'ombra (algunes d'elles per ser millors que els seus marits i d'aquesta manera no competir amb ells com és el cas de la dona de Torres Garcia, Manolita Piña).
Per il.lustrar-ho us escric part d'una entrevista que li van fer a Manolita Piña l'any 1984:
Cuando usted conoció a Torres dibujaba. ¿Por qué dejó de pintar?
- La mujer de un pintor no debe pintar . Así me lo dijo un día un gran pintor que había en España.
- ¿Le explicó por qué?
- Si. El dijo: Porque si lo hace mejor, será en detrimento del marido. Y si lo hace peor se avergonzará .
- La mujer de un pintor no debe pintar . Así me lo dijo un día un gran pintor que había en España.
- ¿Le explicó por qué?
- Si. El dijo: Porque si lo hace mejor, será en detrimento del marido. Y si lo hace peor se avergonzará .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada