dimarts, 18 de març de 2008

El millor d'un mateix


Alguns pensen que el cinema ha de ser entreteniment i evasió, per d'altres, com en el meu cas, a banda de l'admiració que sento com a Setè art, em serveix per reflexionar, per identificar-me amb algunes situacions i per adonar-me que a vegades la realitat supera a la ficció.

Tenim actualment en cartellera una pel.lícula que té aquests elements, t'ajuda a pensar què estem disposats a donar per una altra persona, què estem disposats a fer... 

Es tracta de Lo mejor de mi, primer llargmetratge de la realitzadora catalana Roser Aguilar, qui ha escrit també el guió. Tot i no ser una comèdia i tractar una situació una mica dramàtica, gràcies a la brillant interpretació de l'actriu protagonista, no es fa pesada, aconsegueix que l'espectador empatitzi amb el personatge principal i arribi a plantejar-se com hauria viscut la mateixa situació. 
Marián Álvarez, amb la seva mirada tranquil.la, amb els seus gestos, sense estridències, asoleix un nivell interpretatiu reservat per actrius amb molts anys d'experiència a la pantalla.
Tant sols em resta esperar la propera pel.lícula d'aquesta magnífica actriu, millor dit, la propera temporada de la sèrie Hospital Central, on fa un paper molt diferent, amb un punt de comicitat.

Volia destacar també la dignitat del paper interpretat per Lluís Homar, a qui ja no calen paraules per lloar-lo en ser un dels grans actors de l'escena catalana.
Com veieu remarco molt el treball dels actors en ser un film amb una càrrega interpretativa molt important, amb pocs exteriors i, per tant, molt teatral.

Per últim deixo una reflexió: què creieu que és el millor d'un mateix? els qui vegin la pel.lícula, si us plau, que m'ho diguin...