En el cas de Cómeme el coco negro tenia una mica de recança donat que la vaig veure interpretada per alguns dels actors que actualment són referents del teatre còmic català com Anna Barrachina, Mercè Comes, Mont Plans, José Corbacho o Santi Millán... la nova generació d'actors no desmereixen a tots aquests però no són ells, en veure l'obra de nou intentes no recordar les interpretacions dels que formaven part de La Cubana fins fa uns anys però malauradament no pots deixar de veure'ls en els mateixos papers i, sobretot, pel que fa als actors no hi ha comparació: no es pot oblidar la imatge de Santi Millán repartint entrepans de mortadel.la entre el públic tant fàcilment...
Malgrat tot torna a ser recomanable veure-la com a teràpia, jo he estat gairebé dues hores rient i no he pensat en cap de les coses que m'amoïnen i em fan canviar el meu d'estat d'ànim en un moment donat.
La vistositat del vestuari, les cançons, l'original manera de presentar l'obra, la interactuació amb el públic... tot això es converteix en un temps de regal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada