La Consellera Tura

Un cop l'any, el Col.legi de Llicenciats en Polítiques i Sociologia de Catalunya organitza un sopar amb un polític, fa dos anys va ser amb el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, l'any passat va ser Joan Puigcercós, ex-conseller de Governació, i ahir va ser amb Montserrat Tura, consellera de Justícia.

Sentia certa curiositat per conéixer a la consellera Tura a qui la recordem més com a consellera d'Interior i ens costa fer-la present com a consellera de Justícia. 

Va intentar transmetre'ns el seu entusiasme per la política, va parlar del seu objectiu de "canviar el món" a través de la seva implicació política, tot i que no crec en grans conceptes i, en aquest cas, recordo les paraules d'alguns professors quan vaig començar a estudiar treball social: "nosaltres no som salvadors del món". Per tant, no crec massa en el que la consellera va dir però és lloable que els nostres polítics tinguin ideals.

Montserrat Tura ens va parlar de la seva família: el seu avi va ser alcalde a la República i va haver d'exiliar-se, part de la seva família va ser represaliada per ser republicana, el seu tiet és en Jordi Solé Tura, diputat al Congrés al llarg de més de 20 anys i un dels "pares" de la Constitució. 

Diuen que "de casta le viene al galgo", suposo que això és el que li ha passat a Montserrat Tura. 

Ens va explicar la tasca que està realitzant a la conselleria de Justícia: ha aconseguit informatitzar tots els jutjats i té l'objectiu de modernitzar la seva imatge. Vaig interpel.lar-la sobre la reinserció social dels pressos en sortir de la pressó i sobre els serveis en benefici de la comunitat, evidentment es va vanagloriar de que Catalunya era pionera amb aquest tipus de programes, encara que va reconéixer que a vegades alguns ajuntaments no s'impliquin massa.

Malgrat tot, crec que és una persona ferma i amb idees, cosa que no es pot dir de molts dels que ocupen càrrecs públics.