Ahir vaig anar a veure Marlango, ja havia tingut ocasió de veure'ls fa un any i mig al mateix recinte, el Palau de la Música. Recordava que vaig gaudir molt d'aquell concert, a més els he d'agrair que em descobrissin un músic molt interessant que portaven de teloner, Lonely Joe, un noi de Madrid que canta en anglés com ells.Potser alguns qüestionaven l'oportunisme de Leonor Watling a l'hora de començar a actuar i gravar el seu primer disc, Marlango, l'any 2005, quan estava en un bon moment de la seva carrera com a actriu, però ha demostrat que no es tractava d'un caprici, d'un veleitat de diva sino que fan una música diferent amb molta qualitat i han trobat un lloc en el panorama musical espanyol.
El primer element que els distingeix és el fet de cantar en anglés, idioma molt adequat a la música que fan, un estil molt british, molt elegant, amb melodies que ens recorden a Tom Waits (músic-actor que ha inspirat la seva trajectòria i, fins i tot, el nom del grup, provinent de la cançó Cold Beer On A Hot Night / Romeo is Bleeding' de Waits).
Fan una música relaxada i relaxant i en directe sonen molt bé, fent-se acompanyar per instruments que no acostumen a formar part de les bandes de grups de pop com la trompa (amb un Julián López lluny de les seves bufonades a La hora chanante o Muchachada Nui) o la trompeta.
I no vull oblidar-me de la magnífica veu de Leonor Watling qui, deixant de banda la seva bellesa, ha sabut demostrar la seva valua com a cantant.
Tot acompanyat amb els irònics diàlegs entre Alejandro Pelayo i Leonor, tot plegat ens va fer passar una estona molt divertida, que sempre s'agraeix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada