dimecres, 18 de març de 2009

Desafortunats

Avui he viscut una situació que m'ha fet pensar en algunes coses... he assistit a una reunió informativa sobre alguns tràmits que realitzem a les Oficines d'Acció Ciutadana i quan estàvem comentant la convocatòria de subvencions que sortirà en breu, adreçada a entitats que realitzen activitats cíviques o de foment de voluntariat, he intervingut per aclarir algunes qüestions i he plantejat la tasca que realitzem d'assessorament i seguiment de les entitats. En aquest moment una companya m'ha increpat perquè, segons ella, no cal fer aquest seguiment, no cal donar tant de suport, han de ser autosuficients... 
Jo m'he quedat una mica parada perquè, tot i estar d'acord amb que tant les persones com les entitats han de tenir un cert grau d'autosuficiència a l'hora de resoldre les qüestions que els afecten, crec que un dels objectius de la nostra feina és facilitar les coses perquè els tràmits siguin el més senzill i entenedor possible. En el cas de les entitats jo tinc una especial cura perquè he col.laborat com a voluntària i com a professional bona part de la meva vida i sé el que vol dir no rebre una subvenció per no presentar un determinat document o per haver justificat incorrectament una despesa. Conec l'esforç que hi ha al darrera de les entitats i em sabria molt greu que algú no arribés a cobrar una nòmina o una activitat no es pogués realitzar per un tràmit mal fet.

No entenc massa bé el perquè algú pot qüestionar amb tanta alegria la teva feina, fent-ho amb un to recriminatori en comptes d'actuar amb cordialitat... Penso que estem massa acostumats a jutjar el que fan els altres sense mirar bé què fem nosaltres.

En fi, que seguiré actuant amb les entitats com fins ara perquè, de fet, als companys que porten subvencions els és d'utilitat la meva tasca.