dissabte, 14 de març de 2009

Espectacles que mereixen la pena

Aquesta setmana he tingut ocasió de gaudir de dos activitats culturals que m'han fet oblidar-me de les tristors del dia a dia, que m'han emocionat, que m'han fet pensar que la vida encara val la pena tant sols per poder presenciar l'entrega i la genialitat d'alguns artistes...

En primer lloc, parlaré de la pel.lícula The reader, no cal dir que és absolutament recomanable que l'aneu a veure per diversos motius, us remarcaré els que crec que la fan inoblidable:

1.- La magnífica interpretació de Kate Winslet (ja era hora que fos reconeguda per l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques americana!!) qui, tot i tenir un personatge fred entre les mans, aconsegueix transmetre'ns l'emoció del descobriment de la lectura i, com aquesta, la fa arribar a estimar. No desmereixen tampoc les interpretacions del jove David Kross qui creix amb el personatge de Michael Berg assumint les contradiccions que produeix la Història, i el sempre solvent Ralph Fiennes interpretant el mateix personatge en la maduresa, qui potser té el rol més difícil ja que ha de mostrar la fortalesa d'un home curtit i la feblesa de qui s'enfronta a un passat on hi ha algunes coses no resoltes.

2.- El canvi de registre del director Stephen Daldry, qui ens tenia acostumats a guions una mica estranys, amb girs inesperats, amb històries ratllant el surrealisme (com La ciencia del sueño) o amb plantejaments impossibles (com Olvídate de mi). A The reader fa un plantejament realista d'un temps i un país que va marcar el desenvolupament del segle XX i que encara ara no està preparat per conéixer a fons què, perquè i com van succeir les coses a les dècades dels 30 i 40.

3.- La magnífica adaptació de la novel.la de Bernard Schlink, amb un guió amb salts en el temps que fan avançar la narració i li donen sentit.

4.- La direcció artística, on els espais esdevenen protagonistes provocant en certs moments un cert desassossec i compartint el dolor d'aquells qui una vegada es van atrevir a estimar-se.

Tot això acompanyat de la música de Nico Muhly, deixeble del músic new age Philip Glass.


La segona proposta cultural que us volia esmentar és Pagagnini, el magnífic espectacle dels músics i còmics Yllana i Ara Malikian. En l'estela dels grans Les Luthiers, aconsegueixen que mantinguis un somriure als llavis, esclatant el teu riure en molts moments, simplement amb el so dels seus instruments.

ART en majúscules, per aconseguir donar-li la volta a la música clàssica i fer-te-la arribar en forma de divertiment s'ha de ser un magnífic intèrpret i això és el que són els 4 protagonistes d'aquesta proposta, 4 grandíssims músics amb una encertada vis còmica que entreté per igual a petits i grans i que, fins i tot, fa pedagogia amb la Història de la música.

El moment que ha esdevingut més trencador per mi ha estat l'aparició d'un violí elèctric en escena i mitjançant la repetició de fragments que ha anat tocant un dels components del quartet, superposant-los de manera que anessin composant una peça musical que sonava com si estigués interpretada per 4 músics diferents i, finalment, hem pogut reconéixer els acords de la mítica "With or without you" d'U2.

Virtuosisme, bona música i comicitat, tres magnífics ingredients per omplir de somriures una tarda propera a l'arribada de la primavera.

1 comentari:

Jes ha dit...

Gràcies per a la teva informació.
Volia anar a veure "The reader", i ara ja tinc un motiu més per fer-ho.
Crec que els Paganini ja no estan al romea, o almenys a l'enllaç de cartellera surt una obra de l'Emma Vilasarau.

Fins aviat
petonets