A més a més de les històries que expliquen: narracions que t'arriben fins el moll de l'os, que et fan qüestionar la teva pròpia esència com a ser humà, la hipocresia i els prejudicis socials, la rancúnia i el sentit del perdó, o la transformació de relacions entre personatges antagònics en profundes amistats que van més enllà de la mort... l'encert en els castings dels actors, alguns dels millors intèrprets actuals, i el domini de la càmera per part d'Eastwood... per tot això és un cineasta que desperta molt d'interés i s'esperen les seves pel.lícules com un gran aconteixement.
Director prolífic, gairebé fa una pel.lícula a l'any i, fins i tot, dues, comparable a Woody Allen però amb la diferència respecte a aquest que no defrauda en cap dels seus films, no baixa el nivell on ha deixat el film anterior.
El seu darrer film conté tots els elements que comentava en els paràgrafs anteriors: una història amb molta força, senzilla, sense massa elements que distorsionin el desenvolupament narratiu; unes interpretacions molt verosímils que fan creïbles les situacions que viuen; uns personatges que creixen al llarg de la pel.lícula gràcies a la interacció entre ells; la utilització de plans curts (primers plans i plans mitjos) per fer arribar els sentiments dels personatges més directament als espectadors i, sobretot, la posada en escena, bàsicament les dues cases contigües, de Walt Kowalski i la família H'Mon.
Gran Torino és un film necessari, una crida a les relacions interculturals, un aprenentatge mutu que, en els temps que corren en els que les migracions són la base de les societats, s'ha de valorar i donar la importància que té per superar prejudicis i idees predeterminades sobre d'altres cultures i ètnies, donat que el desconeixement porta a la desconfiança i al racisme.
1 comentari:
Bones!!
Acabo de descobrir teu bloc a través de "La llanterna màgica"... sempre és un plaer conèixer nous companys cinèfils, t'invito a passar-te pel meu bloc!"
Salutacions,
Marchelo
Publica un comentari a l'entrada