Altres maneres de fer cinema...

En els darrers dies he tingut ocasió de veure obres cinematogràfiques que no responen als canons del cinema habitual, narratiu, de ficció. Totes elles s'engloben en el gènere del documental, en alguns casos més proper a la realitat i en d'altres més ficcionats.

En primer lloc, un magnífic documental de Werner Herzog, Encuentros en el fin del mundo. Rodat a l'Antàrtida, ens mostra

 el dia a dia de diversos científics que es troben investigant allà i, tot i que anaven per estar-se una temporada i 

tornar als seus respectius països, s'hi han quedat "enganxats" pels seus descobriments, per la riquesa d'aquell territori, per tot el que hi ha a sota d'una profunda capa de gel i neu. Fisiòlegs, físics i, fins i tot, un lingüista són alguns dels "personatges" que podem trobar a aquest continent tant desconegut i inhòspit. 

Amb una certa càrrega d'ironia ("Jo no volia fer una altra pel.lícula de pingüins"), Herzog retrata els pensaments i la visió d'aquella realitat per part dels eterns vi

atgers que ens trobem al llarg del metratge. 

Amb una profunda reflexió sobre el viatjar sense malmetre el medi ambient, i sobre la conservació del patrimoni natural, una magnífica fotografia sense estridències, captant des dels organismes unicel.lulars fins als igloos, aquest film esdevé un magnífic exemple de com fer cinema d'altres maneres.

Per una altra banda, aquests dies s'està desenvolupant el Festival MECAL de curtmetratges, dividit en tres seccions: documental, internacional i Obliqua; aquest Festival ens proporciona la possibilitat de veure els curts més innovadors i crítics, així com d'altres que ens mostren, des de la tendresa o el dolor, situacions que desitjariem no es tornessin a produir (per exemple: les tortures i desaparicions perpetrades per Pinochet a Chile als anys 80). Aprofiteu l'avinentesa del Mecal per poder descobrir propostes que d'una altra manera no podrieu.