dilluns, 2 de març de 2009

Un Dickens contemporani

Enguany, la gran triunfadora dels Oscars ens remet a un Bombay que recorda al Londres del segle XIX que Charles Dickens describia en els seus llibres. Danny Boyle ha volgut recuperar el personatge d'Oliver Twist personificat en els germans Jamal i Salim Malik, dos orfes que amb la picaresca aconsegueixen sobreviure als suburbis de Dharavi i Juhu.

Utilitzant l'excusa d'un concurs internacionalment conegut perquè s'han fet versions a diferents països ("Quiere ser millonario"), Slumdog Millionaire ens mostra els constrastos que viu la India, com els nens que viuen al carrer són tractats com a gossos, com la vida no val res i tot s'hi val per guanyar unes rúpies... 
Rodada en format videoclip utilitzant càmeres digitals, Danny Boyle fa que ens endinsem en la perifèria superpoblada de Mombay, que ens identifiquem amb "els tres mosqueters" protagonistes i que, amb un cert to de misteri, desitgem saber el que els hi depara la vida.

Amb una fotografia espectacular, un muntatge endavant i endarrere per donar continuïtat a les subtrames, i una direcció artística que ha omplert de colors cada plànol, aquests elements fan que el ritme es faci àgil i que ens oblidem que el metratge del film avança envers el final.

Tot i algunes trampes de guió i la utilització excessiva de l'anglés, cosa que treu una mica de credibilitat a les relacions entre els personatges, crec que és una justa mereixedora dels Oscars d'aquest any (sobretot el de fotografia, banda sonora i cançó original).