Fa uns dies una noia americana em comentava que les pel.lícules entretingudes que busquen a les noies com a públic es denominen "Chick Flick" en anglés. Avui he estat al Corte Inglés i no m'he pogut estar de comprar un CD que conté cançons de les bandes sonores originals d'aquests tipus de films.
Però, aleshores, de quin tipus de pel.lícules estem parlant? Es tractaria d'aquelles històries senzilles, en les que hi ha una història d'amor més o menys romàntica, on les protagonistes són dones i la trama gira al voltant d'aspectes que interessen, suposadament, a les dones. El seu objectiu principal és l'entreteniment, en algun cas aquest va acompanyat d'alguna reflexió més profunda però bàsicament pretenen que passem una bona estona visionant-les.
Alguns exemples recents serien: Notting Hill, El diablo se viste de Prada, El diario de Bridget Jones, La boda de mi mejor amigo, Algo para recordar i la més vista, coneguda i reconeguda: Pretty woman. També podem trobar sèries de televisió representatives com: Mujeres desesperadas, o Sexo en Nueva York.
Un element fonamental per garantir que una pel.lícula "Chick flick" tingui molts espectadors és poder comptar amb actrius que per sí soles omplin les sales com és el cas de Julia Roberts, exemple paradigmàtic de protagonisme en aquests films. D'altres actrius serien Meg Ryan o Renée Zellweger. També els actors que acompanyen a aquestes actrius tenen molt a veure amb l'èxit d'aquestes històries, actors com Hugh Grant, Rupert Everett, Richard Gere...
Jo, tot i ser molt cinèfila, sóc una gran fan d'aquest tipus de films i considero a la Julia Roberts l'actriu que, en aquests moments, encarna el glamour del Hollywood dels anys 50 i 60, no té l'elegància d'Audrey Hepburn però sí té la màgia de les grans actrius de les comèdies clàssiques d'aquestes dècades.
Llarga vida a les "Chick flicks"!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada