divendres, 20 d’abril del 2007

La vida de los otros


Per fi, he anat a veure aquesta excel.lent pel.lícula! com es pot rodar una gran història amb un petit pressupost!

En un moment com l'actual on el control social està absolutament present, una història com la que presenta "La vida de los otros" és molt adient. Quan l'estàs veient penses... bah! això va passar als anys 80 als països de l'est, abans de la caiguda del mur, no té res a veure amb la realitat que estem vivint. Però és un error, en un moment i un país on la policia, els bancs, les empreses de telemàrketing, Hisenda, Seguretat Social i d'altres empreses i organismes saben tot el que consumim, on vivim, què estudiem, on treballem i quins costums i hobbies tenim, no podem pensar que ningú ens vigila.

Tornant a la pel.lícula, crec que és un dels òscars més merescuts dels darrers anys, les raons podriem trobar-les en: la solvència i credibilitat dels actors, principalment Ürlich Muhe en el paper de HGW qui no perd la dignitat en tot el film encara que la majoria dels seus actes ens resultin indignes; el guió on no hi ha cap esquerda ni llicència de cara a l'espectador; els interiors triats possibiliten la verosimilitud de la història que se'ns explica; la fotografia i la posició de càmera així com la tria dels plànols, combinant plans mitjos i primers plans, permeten captar les sensacions que viu el personatge que "espia" en el seu procés d'espionatge; en darrer terme, la tonalitat de l'etalonatge, és a dir, el to amb el que està rodada la pel.lícula, amb una combinació de grisos que ens remet a les imatges que guardem en el record de les ciutats dels països de l'antiga Europa de l'Est.

Per tot això crec que és una pel.lícula imprescindible tant pel que explica com per com ho explica.

1 comentari:

Pere Nieto ha dit...

És una magnífica pel·lícula que ens permet veure com és de difícil aconseguir la felicitat individual sota el control de l'estat. En aquest cas un estat de l'Est, però absolutament aplicable a molts altres règims polítics. La pel·lícula m'ha impactat molt i ja la vaig comentar en el meu bloc, i també ho havia fet el Toni Salado.