dimarts, 24 d’abril de 2007

que se n'ha fet d'aquells cinemes?


Passejant fa uns dies pel Portal de l'Àngel vaig veure una tàpia davant del que era el cinema París, suposo que perquè devien estar fent obres per remodelar el que era el cinema i convertir-lo en una botiga, aquesta imatge em va fer venir certa malenconia tot recordant aquells cinemes de la meva adolescència i joventut que han anat desapareixent per la "cultura del totxo"... aquells a qui ens agrada el cinema i des que tenim ús de raó, en el meu cas a més a més he d'agrair a la meva mare que em fiqués aquest "cuquet" des de molt petita, hem perdut molt. No només és important la qualitat d'una pel.lícula sinó el lloc on la veus, i estar envoltada d'adolescents menjant i sorbent coca-cola tot el temps que dura el film dins una sala petita de només 40 butaques, crec que no és el millor lloc.

Què se n'ha fet del cinema Delicias, el Bailén, el Victòria, el Savoy, el Publi, l'Alcázar i ara el París? sniff, sniff, tots "passats per la pedra", convertits en grans magatzems, botigues o pisos, i es dóna la paradoxa que les grans cadenes de distribució com Lauren, Filmax o Cinesa obren i obren sales i més sales, cada cop més petites. Per sort, darrerament hem rebut amb alegria la notícia de la reobertura del Maldà, mític cinema de sessió doble en ple centre de Barcelona.

Tant sols em queda desitjar llarga vida a alguns dels grans cinemes de la nostra ciutat com el Coliseum, on es fan totes les premières a nivell internacional i que val la pena només observar les butaques i les balconades, o l'Urgell on es pot veure la pantalla més gran de tota Barcelona amb la major potència de so i la sala amb més capacitat (1800 localitats) , o la sala gran del cinema Aribau o el Comedia, en fi, que hem de recolzar aquests cinemes. Per una altra banda, tenim la sort de tenir bons cinemes de versions originals com els Renoir, el Verdi, l'Icària o els Casablanca, encara que en alguns d'ells també s'està introduint la tendència de les multisalas.

Els cinemes, en definitiva, són una continuació del saló de casa nostra i, per tant, ens han de fer sentir còmodes i facilitar que somniem amb la història que se'ns explica des de la pantalla.