dijous, 26 d’abril del 2007

sopar amb un politic

Ahir vaig tenir ocasió de sopar amb en Joan Puigcercós, bé, dit així sona molt pretenciós, vaig sopar amb ell i 20 persones més... El Col.legi de Llicenciats en Ciències Polítiques i Sociologia organitza de tant en tant sopars amb polítics i jo he assistit a dos: fa un any i mig vam sopar amb en Rafael Ribó, Síndic de Greuges, i ahir amb en Puigcercós.

El meu interés era conéixer-lo com a polític però també com a Conseller de Governació, és a dir, el meu actual "jefe". L'experiència em va resultar interessant, em va descobrir un polític que em recordava a en Jordi Pujol pel coneixement que té del territori català, dels seus municipis i comarques, i també per com sap mantenir relacions més o menys cordials amb els líders dels altres partits ja sigui a Madrid (en la seva etapa com a diputat al Congrés) com ara al Parlament i el Govern català. Però no tot al voltant del que va parlar em va resultar d'interés, penso que certs temes que a ERC interessen especialment a mi m'acaben avorrint una mica com, per exemple, el victimisme davant les transferències de diners i les inversions a Catalunya per part de l'Estat, sóc conscient que hi ha un gran desequilibri respecte a Madrid, però si algú es passegés per les comunitats autònomes de l'interior, com les dues Castelles o Extremadura, potser relativitzaria algunes coses. Penso que també hauríem de fer una mica d'autocrítica i analitzar com s'han utilitzat els diners a Catalunya, si s'han invertit de la millor manera o s'han malversat en elements superflus, com la propaganda continua.


De tota manera, crec que en Joan Puigcercós és un bon polític donat que sap defensar les seves idees i ha fet la seva carrera professional en la política per convicció.

No és la primera vegada que assisteixo a sopars amb polítics, fa anys vaig tenir ocasió de fer-ho amb en Miquel Roca quan es presentava com a alcaldable per part de CIU a Barcelona, en aquell cas no ho recordo com quelcom interessant perquè l'objectiu de la trobada era fer campanya amb les entitats juvenils de Barcelona (per cert, qui proposava com a regidor de Joventut, en el cas que sortís com a alcalde, era en Joan Batlle, persona molt vinculada a la Federació Catalana de l'Esplai).

En el darrer any també he tingut ocasió d'assistir a sopars amb Elsa Blasco o Imma Mallol, en aquests casos l'ambient és més distés i amb un punt de familiaritat.

Us convidaria, si teniu l'ocasió, a assistir a algun d'aquests sopars, us ajudaran a veure els polítics com a persones com tu i com jo i, en el meu cas, fins ara, la meva experiència em diu que milloren la seva imatgeue en les distàncies curtes.