diumenge, 24 de febrer de 2008

Bardem i alguna cosa més

Tot just avui he vist la pel.lícula dels germans Coen i volia comentar-la abans de l'entrega dels oscars per no sentir-me pressionada pel fet que els hi hagin donat o no algun premi... 
Emmarcada dins el gènere del "Western crepuscular", amb una factura tècnica pel que fa a l'utilització de planos mitjos i oberts, exceptuant els primers plans de Javier Bardem per remarcar el seu paper. Veient el film sembla injust que Bardem estigui nominat com a millor actor de repartiment, donada la importància que adquireix en la narració, però es tracta d'una història coral en la que no hi ha un clar protagonista.
Com que jo no sóc d'aquelles que defensi tota la filmografia d'un director per ser qui és, excepte és clar el Déu Billy Wilder, no ho faré tampoc amb els germans Coen tot i que reconec la seva originalitat en els guions i la valentia de canviar de gènere a cada pel.lícula. 
En el cas de No country for old men la història no és molt original, l'hem vist altres vegades, però el tractament que se'n fa la transforma en un bon film, encara que penso que està sobrevalorada. No crec que sigui la millor pel.li de l'any. 
Menció apart mereix la interpretació del sempre gran Javier Bardem. Actor polifacètic que tant pot fer de toxicòman, com d'aturat amb 10 anys més dels que realment té l'actor, d'un treballador d'una línia eròtica (en un dels seus pocs papers còmics), d'un malalt crònic i dependent en un personatge que el va obligar a interpretar tot el paper en el llit, per finalment interpretar un serial killer
Anton Chigurh converteix Bardem en l'ànima del film, un assassí sense escrúpols que es juga la vida dels altres a cara o creu. L'actor aconsegueix donar contenció al personatge, no crida, no aixeca la veu, solament amb la mirada es guanya el terror dels altres. Ens recorda al Hannibal Lecter de El silencio de los corderos.
Crec que és necessari veure-la encara que només sigui per la interpretació de l'actor espanyol i, com veurem demà, perquè serà el primer paper d'un actor del nostre país guardonat per un oscar. Però fora de la interpretació i l'excel.lent fotografia de Roger Deakins, així com la posició de càmera, la història per mi no té cap interés...