diumenge, 3 de febrer de 2008

La Transició

La història contemporània sembla difícil d'analitzar i diuen que l'anàlisi d'una època o situació no pot ser objectiu fins que no passin 50 anys, tot i que els historiadors poden tenir part de raó amb aquest raonament no podem deixar d'apropar-nos a moments cabdals de la nostra Història.

El CCCB proposa amb gran encert una revisió de la Transició a Espanya des de l'òptica del ciutadà, de l'home del carrer. No trobareu grans esdeveniments però sí mobilitzacions en favor de l'escola pública, vagues en defensa dels treballadors que s'enfrontaren a tancaments d'empreses, la banda sonora que acompanyà aquells anys del despertar cívic i democràtic ("Diguem no" de Raimon; "L'estaca" de Lluís Llach) ... L'exposició se situa entre les darreries del règim franquista i els primers anys 80.

Segurament la meva generació, nascuda als anys 70, no tindrà prou memòria per recordar alguns dels personatges i institucions dels que es parla: Puig Antich, els advocats laboralistes d'Atocha, la brigada político-social, Carrero Blanco, José Afonso, els germans Panero, ... Per poder prendre consciència de què representen tots ells us recomano que aneu a visitar-la amb algú que pugui tenir més memòria històrica que vosaltres; jo he tingut la sort de poder anar amb la meva mare i ha esdevingut gairebé una visita guiada: per cada foto, per cada imatge, per cada situació ella tenia un record.

No deixeu de veure-la, és un bon exercici per entendre algunes de les situacions viscudes darrerament i, sobretot, per sentir certa enveja dels qui en els anys 70 van aconseguir algunes fites polítiques i laborals perquè estaven units, tot i que assumien molts riscos. Malauradament, en l'actualitat hem perdut la consciència social i ens movem d'una manera egoista per motius individuals, un exemple clar el trobem en el poc recolzament que troben els treballadors que s'enfronten expedients de regulació i el trist paper que exerceixen els sindicats majoritaris.