Bé, passada la nit dels Óscars ja podem dir que tenim un actor espanyol guanyador d'un oscar de l'Acadèmia de Cinema americana. Tot i que la competència en la categoria de millor actor de repartiment era molt elevada per la qualitat dels actors i les interpretacions, com per exemple Tom Wilkinson fent d'advocat desequilibrat a Michael Clayton, Bardem ha conquerit el cor dels actors americans i s'ha convertit amb aquest premi en un membre més de l'Acadèmia americana.
Desitjo que segueixi les passes de l'inoblidable Fernando Rey qui, encara i sense premi, va participar en films multipremiats i va assolir el reconeixement dels professionals americans (llegiu les paraules que li dediquen a l'IMDB, bíblia del cinema mundial) i mai es va deixar contaminar de l'snobisme d'algunes "stars" hollywodianes.
Un altre oscar d'aquesta nit que m'ha alegrat especialment és el de la millor cançó per Falling slowly del film irlandés Once, una de les més emotives lletres i música que he escoltat en els darrers temps. Com que poques vegades veiem premiada la música de cantautor, alegrem-nos per aquest fet.
També vull fer esment al premi a la millor pel.lícula d'animació per Ratatouille, encara que competia amb la magnífica Persépolis de Marjane Satrapi, però sempre són més premiades les comèdies en aquesta categoria.
Com deia ahir No es país para viejos no em sembla el millor film del 2008 ni tampoc entenc les nominacions a Michael Clayton, però m'esperaré a veure els altres que estaven nominats per poder comparar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada