Premis Goya

Per molts cinèfils hi ha dos moments a l'any molt esperats pel que suposen de mitomania. El més esperat, no cal dir-ho, és l'entrega d'Oscars (tot i que ara és fa difícil poder-lo veure a no ser que enganyis a algú que tingui Canal Satèlite) i l'altre és l'entrega de Goyas.

Jo, com cada any, em vaig asseure davant el televisor aquest diumenge 2 de febrer per veure el bo i millor del tant denostat cinema espanyol. Darrerament les cerimònies d'entrega són més àgils, sobretot les dues darreres presentades per José Corbacho i produïdes pel Terrat (encara que mai seran tant entretingudes com quan les presentava la molt recordada i enyorada Rosa Maria Sardà, la millor mestra de cerimònies possible).

Aquest any els premis han deparat algunes sorpreses sobretot pel que als premis grans, els tècnics eren una mica previsibles: El Orfanato, Trece Rosas i Rec.

Pel que fa als premis als actors, un dels moments més emotius d'aquestes cerimònies, han estat una mica sorpresa, a excepció del premi a la millor actriu secundària a Amparo Baró (tot i que les actrius de Mataharis estan molt encertades, llàstima la no nominació a Namjwa Nimri, per mi la millor de la pel.lícula), Baró fa de mare de Blanca Portillo a Siete mesas de billar francés i composa un paper de mare "cascarrabias", amb la ironia que ha caracteritzat d'altres papers d'aquesta magnífica actriu.

El millor secundari el va rebre José Manuel Cervino per Trece Rosas, no puc dir gaire cosa perquè no he vist el film, tant sols que és un etern secundari...

Els papers protagonistes premiats han estat els de Maribel Verdú a Siete mesas de billar francés, i Alberto San Juan a Bajo las estrellas. Verdú

va ser la primera sorpresa pel premi, de fet, esperava que se l'endugués Belén Rueda per El Orfanato però, tot i que jo també ho creia, l'Acadèmia del Cinema (és a dir, els actors que en formen part) han decidit reparar la injustícia continuada que ha patit aquesta actriu amb tres nominacions anteriors a millor actriu protagonista i una a millor secundària. De tota manera, aquest premi hauria de ser ex aequo amb la grandíssima Blanca Portillo, que converteix en or tot aquell paper que toca, encara que sigui a un film avorrit com Alatriste. De fet, el paper de la Verdú i Portillo es complementen i no tenen sentit l'un sense l'altre, per això la guanyadora va fer èmfasi en que era compartit amb la seva alter ego a la pel.lícula.

Pel que fa a Alberto San Juan, també va sorprendre donat que un dels altres nominats era el Goya de Honor d'aquest any, Alfredo Landa, en un moment en que es retira de la professió. Un altre dels nominats, Tristán Ulloa, composa un dels millors papers de la seva vida a Mataharis on és capaç de transmetre't els seus sentiments més enllà de la pantalla. Però, finalment, qui es va endur el Goya va ser l'irreverent San Juan, fent un paper força difícil donat que fer de "jeta" té el perill de caure en l'esperpent o imitar al graciós de torn.

Els premis pels guions van recaure en: guió adaptat per Bajo las estrellas, tinc pendent llegir el llibre, i guió original per El Orfanato, res a dir, crec que és força encertat donar-lo a aquest film, a més demostra que les bones històries acaben triomfant sempre encara que hagin d'estar més de 7 anys guardades en un calaix perquè els productors no volen arriscar-se a finançar trames que se surtin dels tòpics del cinema espanyol.

La millor fotografia va ser pel mestre i cinc vegades guanyador José Luis Alcaine, qui ha treballat amb els millors directors espanyols com Almodóvar o Vicente Aranda.

I la major sorpresa va ser pels dos premis grans: millor director i millor pel.lícula. Van recaure ambdos en La soledad, dirigida per Jaime Rosales. Un film que no han vist més que 40.000 persones a tota Espanya (enfront els més de dos milions d'espectadors que ha aconseguit El orfanato). No he tingut ocasió de veure-la encara però, com que sé que la reestrenaran divendres vinent, serà una de les meves properes prioritats. Crec que és just que, de tant en tant, es reconeguin films minoritaris que proposen altres maneres de fer cinema (com la polivisió: partició de la pantalla en diverses imatges a l'hora).

Enhorabona, doncs, als guanyadors!! i fins el proper gener vinent. Mentrestant anirem veient quina collita ens depara el cinema de casa nostra aquest any 2008.