Algunes vegades anem al teatre perquè ens crida l'atenció l'actor protagonista, o el director, o perquè hem llegit l'obra, però poques vegades passa que un personatge tingui tant d'interés com l'actor que l'interpreta...En el cas de Su seguro servidor, Orson Welles, la simbiosi entre actor i personatge és gairebé absoluta, arribant a convertir-se Josep Maria Pou en un veritable alter ego de Welles.
L'obra s'estructura en forma de monòlegs continuats, interromputs
per les intervencions del jove Jaume Ulled en el paper d'un realitzador de ràdio que ha de gravar els anuncis publicitaris que un decadent Orson Welles llegeix per guanyar uns diners que l'ajudaran a tirar la seva darrera gran obra que, se suposa, va començar a pensar-la 30 anys abans però problemes de producció han anat retardant el seu rodatge.
Welles fa un repàs per la seva trajectòria personal i professional, ambdues absolutament relacionades amb el cinema. Es tracta, doncs, d'un anecdotari que esdevé un regal pels cinèfils en el que es reprodueixen situacions tretes de la història del cinema i d'altres imaginades.
És una obra altament recomanable, la única pega que li podem posar és potser que al texte li manca una mica de ritme, però se segueix fàcilment gràcies a la brillant interpretació de Josep M. Pou mimetitzat en un dels grans cineastes del segle XX.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada