I vaig enviar un missatge a alguns amics per compartir aquell moment i, sobretot, vaig tenir present al meu cosí Jorge, un gran futboler i culé.
No sé si tinc sentiment nacional espanyol o català o tarragoní, o què, però el que sí sé és que amb el meu pare vaig compartir molt bons moments en el Camp Nou i davant la televisió veient el Barça i la selecció espanyola, i que el diumenge el vaig trobar molt a faltar, recordant el robatori que va suposar el partit contra Corea als quarts de final del Mundial de 2002, el darrer partit que vaig poder compartir amb ell...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada