dimecres, 2 de juliol de 2008

España es así

Els films de Fernando Colomo sempre et provoquen el riure a la vegada que et fan pensar el perquè estàs rient, no és ironia perquè és massa explícit el motiu del riure, en molts casos és esperpent però digne, sense escarafalls.

Des de Bajarse al moro, passant per Qué hace una chica como tú en un sitio como este?, La vida alegre, o El efecto mariposa, Colomo ha sabut riure's de la hipocresia que impregna la societat espanyola.

Al seu darrer film, Rivales, aconsegueix, a base d'acumular tòpics, un retrat del model de família actual i, sobretot, de la impertinència contemporània exemplificada en un grup d'adolescents i els seus progenitors tot i tots girant al voltant del més gran tòpic actual (i més amb la setmana que portem), el FUTBOL.

Però la rivalitat no solament la trobem entre els dos equips que juguen, també entre pares i fills, en les parelles, entre parelles, entre els nois i, sobretot, entre dues maneres de viure i entendre el món: els guanyadors i els perdedors.

Fer una pel.lícula coral comporta una gran complexitat a l'hora de dirigir els actors, a Rivales el casting de Laura Cepeda ha estat un encert, amb alguna excepció (com Jorge Sanz i Goya Toledo, amb una comicitat una mica forçada) i destacaria per sobre de tots la gran Rosa Maria Sardà i el sempre divertit Juanjo Puigcorbé, amb dos personatges complementaris que protagonitzen algunes de les escenes més divertides de tota la pel.lícula. També vull fer esment de l'evolució en aquest paper d'Ernesto Alterio, passant de les comèdies juvenils dirigides per Emilio Martínez-Lázaro o David Serrano, interpretant a Rivales un paper més madur i, com no, com és habitual en ell, de perdedor. I, en darrer terme, Santi Millán en un paper de català que pensa que ho té tot controlat a la seva vida i, de sobte, tot esclata...

Us aconsello que després d'haver vist la pel.lícula, d'haver rigut amb els gags i situacions còmiques, d'haver escoltat els diàlegs, ... feu una reflexió sobre el que es diu al llarg del seu metratge: de veritat són reals els tòpics dels que ens parla, millor dit, de veritat ens els creiem?