No sé si encara visc en un somni o ja m'he despertat... ahir a les 22,25 h. vaig entrar en un estat d'inconsciència, d'insensibilitat, vaig desconnectar absolutament de les preocupacions del dia a dia per entrar en contacte amb una altra realitat... amb les primeres notes de No surrender, Bruce Springsteen es va endur la meva ànima (així com la de les 74.999 persones que estaven al Camp Nou) per jugar amb ella i recórrer una part del seu món.Cançons com Badlands, Born to run, o la que més em fa somniar, The river, van ser passes per avançar en el camí en el que Springsteen ens guiava. D'altres passes van ser proposades pels espectadors de les primeres fileres, com Waitin' on a sunny day. I per aquells que fa temps que el seguim ens va regalar una tanda de bisos del seu disc Born in the USA, disc que, en el meu cas, va fer convertir-me en la seva fan plenament.
Anar als concerts del Boss a Barcelona s'ha convertit en un ritual on l'entrega per part del músic i dels espectadors és plena i on la seva generositat i carinyo es transmeten en cada nota, en cada frase, en cada xiuxiueig...
A la 1,15 h. ens va deixar anar, va deixar que les nostres ànimes aterressin envoltades del seu carisma i que poc a poc recuperessim els sentits, però segurament aquest estat d'inconsciència ens durarà alguns dies, en els que seguirem explicant a tothom que vam viure una experiència gairebé mística... i que estarem desitjosos de tornar a viure-la en el moment en que The Boss decideixi compartir de nou amb nosaltres les seves històries...
1 comentari:
Laura, no sé si és real la realitat, el que sí sé és que després de llegir el teu post i el d'en Jordi Coronas, tinc molt clar que m'he perdut una experiència magnifica. Des d'ara mateix estalviaré perque quan torni el Boss no m'enganxi "sin blanca" i el pugui anar a veure. Estic segura de que sortiré tan encantada com heu sortit vosaltres.
Publica un comentari a l'entrada