Però ahir vaig tenir
una sensació molt estranya, vaig sentir com els ballarins es comunicaven amb mi, com m'arribava el que estaven interpretant i vaig entendre que la dansa també és interpretació i també té un guió. Espero a partir d'ara perdre la por a no entendre res perquè, com succeeix amb l'art contemporani i, en definitiva, a la vida, a vegades no cal entendre, simplement sentir, deixar-se anar.
De les propostes que vaig poder veure la més emotiva va ser "Dansa inclusiva", un espectacle de petit format on els ballarins són persones amb alguna discapacitat, física o intel.lectual, i on la interacció amb el públic és fonamental. Tot i ve
nir del Brasil, s'entenia molt bé cada gest, cada moviment. I la utilització de pilotes, cotxes teledirigits, rodes, i d'altres elements feien que el conjunt quedés integrat com un tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada