diumenge, 24 de maig de 2009

la poesia pot ser divertida


Després de conéixer la trista notícia de la mort d'un dels grans de la poesia del segle XX com Mario Benedetti, no hi ha com poder gaudir d'aquest gènere tenint present a aquest clàssic i d'altres de la poesia contemporània...

Des fa diversos anys l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona organitza la Setmana de la Poesia, per aquells a qui ens agrada aquest gènere literari és gairebé una cita inel.ludible... Aquest any s'ha fet una aposta per anar més enllà i mostrar altres maneres d'entendre la poesia més contemporànies.

D'entre les diverses propostes he triat les que he cregut més interessants i allunyades dels clàssics recitals. Per una banda, una xerrada-concert, amb el títol de Lírics i elèctrics, per part de tres músics de diferents estils que, sense voler-ho, fan poesia amb el seu art: Miguel Ángel Hernando Trillo "Lichis", vocalista de la Cabra Mecànica, que amb les seves lletres gamberres i quotidianes aconsegueix transmetre una certa alegria de viure; ZPU, cantant de rap desconegut per mi, que amb les seves lletres revolucionàries fa que la poesia serveixi per transformar i plantejar un sentit crític sobre la nostra societat als joves; i, en darrer terme, Roger Mas, cantautor català de tall clàssic que ha musicat darrerament poemes d'en Verdaguer i es confessava gran admirador dels autors romàntics de finals del segle XIX i de l'elogi del "jo".
Tots tres van establir un diàleg molt enriquidor i ens van fer veure que els músics, encara que siguin molt mediàtics, tenen moltes vegades una formació i una cultura que ja ens agradaria a molts de nosaltres tenir.

Una altra proposta a la que he pogut assistir ha estat La poesia és un espectacle, un  recital amb la presència de 3 poetes que utilitzen la poesia com un divertiment, gairebé com un espectacle visual o auditiu: Gonzalo Escarpa, un poeta castellà amb una presència i una veu que enganxen, que deconstrueix els clàssics i utilitza els haikus com a pur entreteniment; Salvador Bolufer, provinent del País Valencià, qui acompanyat per una guitarra i un teclista, recorda sonets populars, i fa riure amb les seves lletres esbojarrades; i, en darrer terme, Yolanda Castaño, una artista gallega que utilitza l'audiovisual o la reverberació sonora per fer-nos arribar les seves lletres en llengua gallega... Us ben asseguro que he passat una magnífica estona escoltant aquests divertits artistes.

Em queda per veure Poetes periodistes, periodistes poetes, demà aniré a la Fundació Gòdia per escoltar a poetes que escriuen als mitjans de comunicació, ja sigui en forma de crítica literària o per presentar la seva obra, i com aquests mitjans els influencien...

dilluns, 18 de maig de 2009

senzillesa

He viscut una setmana plena de coses senzilles, que em remeten a la quotidianeitat, a allò viscut o per viure.

He tingut ocasió de gaudir de diverses propostes que m'han fet pensar que en la senzillesa està el gust, que la riquesa es va fent de petites coses i la simplicitat ens fa créixer, sense presses.

Vam desvetllar-nos dimarts passat amb la desaparició d'un dels grans lletristes i músics del pop espanyol, pels qui vam viure l'adolescència i primera joventut a cavall entre els 80 i 90 La chica de ayer va esdevenir un himne, El sitio de mi recreo ens porta a imaginar una platja on perdre'ns quan el que vivim no ens omple, o Me dejaba llevar por ti on explicitava la seva addicció... Antonio Vega, des de la senzillesa de les seves lletres, ens feia identificar-nos plenament amb el seu dia a dia. Des d'allà on estigui ens seguirà omplint amb la seva veu apagada i no deixarem de recordar la seva mirada lànguida i trista.


Vaig fer un descobriment a la cartellera d'aquest cap de setmana d'una gran-petita pel.lícula de producció mexicano-espanyola, Cosas insignificantes, de la debutant Andrea Martínez. Ens fa pensar en què passaria si algú anés recollint coses sense importància que anem deixant en un banc d'un parc, en una taula d'un bar o que deixem caure al terra, i després reconstruís la nostra vida a partir d'aquests elements... Com algunes coses que semblen insignificants poden formar part del més profund de les nostres vides...



En darrer terme volia parlar del Festival Trapezi que es celebra cada any a Reus, es poden veure propostes força curioses de diversos països del món, especialment de França. En aquesta ocasió vaig poder veure una exposició una mica "kisch" de joguines despenyades, un cap d'un nino amb les cames d'un altre, una imatge de la verge al cap d'un gos de plàstic, ... Vaig poder gaudir també de les actuacions d'Oh suivant, una parella francesa que connecten molt fàcilment amb el públic només amb els seus gestos i amb senzillesa et fan passar una bona estona, i amb l'espectacle itinerant de Les apostrophés, ens van fer riure amb les seves gamberrades i fent simples coses que porten molt temps d'entrenament...

diumenge, 10 de maig de 2009

la importància de la intervenció social

En un moment com el que estem vivint a nivell econòmico-social aquells qui han defensat llargament la no intervenció de l'Estat, entés com l'Administració pública, en favor del "laissez-faire" del mercat recordant les tesis liberals de finals del segle XIX-principis del XX, a hores d'ara s'atreveixen a exigir al Govern una major presència d'allò públic per resoldre la situació de profunda crisi amb la que la societat espanyola i catalana ens enfrontem.

No es pot permetre que en un moment com aquest impostos directes que gravaven la riquesa en favor d'una major redistribució de la mateixa, com són el de patrimoni i el de societats, desapareguin o es rebaixin i es deixi com a principal font d'ingressos de l'Estat a l'IRPF donat que aquest està relacionat amb les rendes del treball i amb l'atur actual (16% a Catalunya i 17% a Espanya) no garanteix ingressos suficients per pal.liar les necessitats socials de la població.

Com que aquest impost no serà suficient existeix el perill que els impostos indirectes facin una pujada imprevisible (gravamen sobre alcohol, tabac, hidrocarburs, ...), o bé, que l'Estat s'endeuti trencant amb la regla del "dèficit zero" que ha imperat en els darrers anys i que ha vingut imposada per la UE.

Tot el que té a veure amb la resposta a les necessitats socials ha de respondre a dos principis: eficiència i equitat. Eficiència en el sentit d'una utilització dels recursos el més racional possible per arribar a pal.liar les situacions de precarietat que viu la població actualment; i Equitat, en el sentit de justícia social com a garantia d'igualtat. Aquests dos elements no tenen cap sentit sense el concepte de responsabilitat tant per part dels càrrecs públics com dels ciutadans, els primers pel que fa a la gestió dels serveis i recursos públics i els segons pel que fa a la seva vida i la de la seva família...

Per una banda, m'alegra llegir articles al diari que parlen de les mesures que el Govern proposa per respondre a la crisi des d'una major intervenció social pública però, per una altra banda, em sap greu que ningú s'enrecordi de la importància d'aquesta intervenció quan la situació es va trampejant i només es parli als diaris dels grans beneficis dels presidents i consells d'administració dels bancs i grans empreses constructores.

Espero que aquest moment tant difícil socialment que estem vivint serveixi, un cop superat, per tenir sempre present que els Governs i l'Administració Pública tenen com a finalitat garantir la igualtat en l'accés als recursos públics en tot moment i no només quan hi ha processos electorals en l'horitzó.

RESPONSABILITAT, RESPONSABILITAT, RESPONSABILITAT

dimecres, 6 de maig de 2009

l'any del barça


Des que es va iniciar la lliga els qui vam néixer culés ens reconeixem partit a partit amb aquest equip. Per primera vegada un entrenador que va créixer com a jugador en el planter i que va formar part del "dream team" als anys 90, serè, humil, honest, ...
Un equip amb jugadors que venen de la cantera, amb alguns dels millors jugadors del món. Però aquests elements no serien res si aquests futbolistes no ens fessin gaudir a cada partit, si no lluitessin a cada minut per guanyar, fer gols i, sobretot, per no menysprear als rivals en cap de les tres competicions en les que participen.

Tant de bo facin triplet i guanyin els tres títols en joc, a hores d'ara estan a dues finals i gairebé tenen la lliga a les mans... però passi el que passi, el partit de dissabte al Bernabeu quedarà a les nostres retines i haurà valgut la pena un any més ser seguidor d'aquest gran equip, aprofitem el moment, aquest és l'any del Barça!!

dilluns, 4 de maig de 2009

Fira Medieval

Feia temps que tenia ganes d'anar a la Setmana Medieval de Montblanc, cada any s'organitza coincidint amb el dia de Sant Jordi i dura 10 dies.
És curiós veure els carrers engalanats amb banderoles, escuts, noms dels carrers canviats per noms d'oficis recordant l'Edat Mitjana.

Tots els carrers i places convertits en un mercat medieval, plens de paradetes amb artesania basada en l'època: espasses de fusta, escuts, ninos representant cavallers, menjars i begudes de l'època (com l'hidromel). Tot et portava a introduir-te en una època ja passada...

I si de veritat volies reviure els segles XI o XII només calia participar en els espectacles proposats per la Companyia Excalibur, com el Mercat d'esclaus o La Revolta de l'Antic. També podies trobar tallers d'oficis, així com una Escola Caballeresca on aprendre a confeccionar escuts, sagetes, cascs, ...

El que deixo pendent per una altra ocasió és veure La Justa i el Gran Torneig Medieval.