Crec que està molt ben rodada, la utilització dels plànols zenitals és un encert i la posició de la càmara i els girs sobre el seu eix donen sensació de desconcert, així com la utilització de plànols curts ens fa apropar-nos molt més a les sensacions de la protagonista. El darrer gir del guió està molt ben trobat, tot i que el final m'ha sabut a poc.
diumenge, 30 de desembre del 2007
El orfanato
Crec que està molt ben rodada, la utilització dels plànols zenitals és un encert i la posició de la càmara i els girs sobre el seu eix donen sensació de desconcert, així com la utilització de plànols curts ens fa apropar-nos molt més a les sensacions de la protagonista. El darrer gir del guió està molt ben trobat, tot i que el final m'ha sabut a poc.
Accés als serveis socials
Quin perfil ha de tenir una persona per accedir als serveis socials? Ha d'anar vestit amb roba de segona mà, provocant la llàstima dels professionals de l'acció social, o bé, l'accés als serveis socials ha de ser universal (com propugna la Llei de Serveis Socials darrerament aprovada al Parlament de Catalunya).
És cert que s'ha creat una "picaresca" dels recursos socials i algunes persones estan cobrant la renda mínima d'inserció al llarg de tota la seva vida activa (quan hauria de ser un impass fins entrar al mercat laboral) o bé una pensió no contributiva i estan treballant en negre; i també és cert que s'ha generat una certa dependència dels serveis socials per part d'alguns. Però això no vol dir que qualsevol de nosaltres en qualsevol moment no necessitem que ens assessorin i ens ajudin a solventar aquelles situacions de necessitat personal o familiar que poguem viure.
Aboguem, doncs, per un accés universal als recursos socials, sense estigmatitzacions.
dijous, 27 de desembre del 2007
L'Iran pot ser a qualsevol lloc
dimecres, 26 de desembre del 2007
Intimitat
Les grans dames del cinema
A veure qui endevina qui és qui?
la felicitat
Miguel Delibes
dilluns, 17 de desembre del 2007
cinema i literatura
diumenge, 9 de desembre del 2007
quan és Nadal?
Ara sembla que aquests dies s'hagin estirat al calendari, començant a finals de novembre: a Barcelona, l'alcalde Hereu va encendre les llums el dia 22 de novembre, els anuncis de productes nadalencs com els turrons ja fa dies que els veiem a la televisió, els esperats spots de cava ja s'han començat a veure tant a la tele com en el cinema, a les botigues fa dies que van començar la campanya de Nadal i hi ha famílies que al novembre ja havien començat a comprar els regals; i quan acaben aquests dies? al febrer, quan finalitzen les rebaixes?
Té sentit, doncs, parlar dels dies de Nadal o hauriem de parlar dels mesos de Nadal, donat que ara el que eren 15 dies com a molt han passat a ser tres mesos. Quina il.lusió podem tenir petits i grans amb aquests dies aleshores? a mi em fa pena perquè he estat una persona que tant en la meva infantesa com d'adulta he gaudit molt d'aquestes festes, aprofitant les fires, activitats i esdeveniments que s'anaven succeint. M'agrada molt l'ambient de Nadal i reconec que a Barcelona és molt maco passejar pels carrers i veure les llums, l'olor de les flors de Nadal i els avets a la fira de Santa Llúcia, trobar-te a corals cantant Nadales al carrer o a musics tocant pel Gòtic, copsar la il.lusió dels infants entregant la carta als Reis que se situen a la porta del grans magatzems, ...
S'ha perdut també el sentit del Nadal cristià, la celebració del naixement de Jesús, motiu d'alegria i celebració, convertint-se en Pare Noels o Santa Claus que res tenen a veure amb l'origen d'aquestes festes, potser sí amb la d'alguns dels nostres veïns nouvinguts però no amb la nostra.
Per mi aquests dies també serveixen per fer un repàs del que ha estat l'any i quines coses desitjo pel següent, per recordar aquells que ja no estan amb mi o a qui fa temps que no veig. Aprofito, doncs, per trucar, felicitar les festes i saber d'ells.
I, tot i que la tradició d'enviar postals de Nadal per correu s'ha perdut, també aquests dies ens serveixen per fer-nos presents mitjançant un correu electrònic davant aquells amb qui mantenim un contacte més esporàdic.
Espero que aquests mínims que mantenim encara no es perdin i jo seguiré vivint els Nadals del 24 de desembre al 6 de gener.
diumenge, 2 de desembre del 2007
Julius
dimecres, 28 de novembre del 2007
Futuro
dimarts, 27 de novembre del 2007
Vida independent
Avui he tingut ocasió de veure un documental sobre "L'experiència de la independència" on s'explica el dia a dia de quatre persones disminuïdes: una persona sordcega, un sord bilateral profund, una persona en cadira de rodes, i una noia amb discapacitat intel.lectual. Tant al film com en el col.loqui posterior, conduït per una persona membre del Foro de Vida Independent, he pogut conéixer què vol dir sentir com la societat fomenta la dependència d'aquells que són diferents perquè tenen dificultats de mobilitat o de comunicació o perquè són més lents a l'hora de fer les coses.Els membres del Moviment de Vida Independent defensen l'autodeterminació com a millora de la qualitat de vida, la capacitat de poder prendre decisions sobre la pròpia vida. Però malauradament el sistema de serveis socials, l'Estat del Benestar tal i com el coneixem, fomenten el paternalisme, l'assistencialisme, en definitiva, no permeten que
diumenge, 25 de novembre del 2007
Ritme
La societat global actual de la que rebem moltíssims "inputs", ens impedeix centrar-nos i prendre'ns un temps per pensar i escollir perquè sembla que la immediatesa ens ha de fer actuar, aquest fet ens fa perdre llibertat donat que solament quan siguem capaços d'interioritzar i processar tot allò que ens arriba, fent-ho nostre i elaborant una resposta des dels nostres desitjos, creences i principis, solament d'aquesta manera podrem ser una mica més lliures.
dissabte, 24 de novembre del 2007
Premis Horta-Guinardó
Enguany s'ha donat els premis a Rosa Galobardes i M. Dolors Hernández, fundadora i actual presidenta del Centre Cultural Montserrat que treballa des fa molts anys per les dones del barri del Guinardó i va obrir el primer Banc del Temps; Manel Gausachs, ha treballat per la cultura i en defensa de la llengua catalana, ha estat corrector i ha fet possible la publicació de llibres sobre el barri d'Horta i La Clota; en darrer terme, Manuel Vázquez, gràcies al seu esforç reivindicatiu i la seva constància el Carmel té un camp de futbol en condicions.
Són exemples de persones que des dels barris fan més habitable la ciutat.
S'ha mort el rei
Actor, director, escriptor, dramaturg i poeta... totes aquestes facetes en una mateixa persona.
La llàstima és que potser serà més recordat pel "váyase a la mierda" que va cridar a un periodista que per ser l'autor de Las bicicletas son para el verano o per ser el director de El viaje a ninguna parte. Però la fama de rondinaire, que ell va cultivar, la va utilitzar per mantenir-se a certa distància dels periodistes mediocres que fan preguntes inadequades buscant la gracieta o dels espectadors impertinents i pesats.
Tenim la sort de poder gaudir de la seva immensa obra, especialment d'alguns dels moments més entranyables de la història del cinema espanyol amb majúscules.
Fernando, rep aquest sentit homenatge d'una cinèfila ...
diumenge, 18 de novembre del 2007
Els polítics són el nostre reflex...
Juan-José López Burniol (El Periódico, 18 de novembre de 2007)
divendres, 16 de novembre del 2007
Una mica de realitat
Però no sempre trobem aquest tipus de televisió, també hi ha d'altres programes que t'apropen a la realitat tal qual és, aquest és el cas de "Callejeros", a la cadena Cuatro. Tot i que va començar amb un to inadequat motivat per la presència entre d'altres de Pablo Carbonell com a reporter, utilitzant la brometa de mal gust i l'exhibicionisme per mostrar situacions de precarietat social, ara per ara crec que ha millorat molt i s'apropa amb respecte i sensibilitat a la vida dels que malviuen amb pensions mínimes i al llindar de la pobresa. De tant en tant, va bé una mica de realisme a les nostres vides, no tot són centres comercials o tarjetes de crèdit, també hi ha gent al nostra voltant que ho està passant molt malament.
El programa d'avui divendres ha girat al voltant de la recuperació de menjar, d'aquells qui aprofiten el menjar que llencen els supermercats en bon estat per poder mantenir-se una setmana, han mostrat també la tasca dels Bancs d'Aliments que reben els excedents d'stock o aquells aliments que estan a punt de caducar i que en grans superfícies els treuen de la circulació.
Veure aquest programa m'ha servit per comprovar el dia a dia d'alguns dels usuaris que venen a la meva oficina a tramitar ajuts i prestacions de caire social... tinc la fortuna que la meva feina em fa tocar de peus a terra constantment.
diumenge, 11 de novembre del 2007
ordenança per uns pero no pels altres
Dimecres passat vaig gosar apropar-me a la Pl. Catalunya per motius de feina i vaig poder comprovar el grau d'animalitat i pèrdua de papers que pot provocar un equip de futbol, un partit i el fet que aquest se celebri fora del teu país i que tinguis carta blanca per fer el que vulguis sense que ningú et retregui res. Veure milers de "hooligans" escocesos amb samarretes blaves o sense samarretes envaint tota la Pl. Catalunya amb una mitjana de 8 llaunes de cervesa a les mans cadascun, a més a més, de combinats en gots de vidre que acaben trencant-se al terra, harmonitzat amb càntics, crits, ... en fi, un espectacle en tota regla.
On estava la guàrdia urbana? On estaven els nostres representants? Quin poc respecte desperta la nostra ciutat i els seus veïns perquè una colla d'energumens prenguin els carrers com si fos el pati de casa seva, millor dit la seva cambra de bany?
El pitjor de tot és que aquest espectacle que ens han ofert mai gosarien fer-lo a casa seva, de fet no s'atrevirien ni a llençar un paper al terra.
dijous, 8 de novembre del 2007
El billar en estat de Gracia
"Siete mesas de billar francés" ens mostra com una relació freda i distant pot convertir-se en un allau de carinyo i suport mutu i com tornar a començar quan sembla que has tocat fons. Però dels enganys i els ensurts s'apren i en aquesta petita però gran pel.lícula Gracia Querejeta aquest aprenentatge ha sabut com fer-lo arribar a l'espectador mitjançant la filosofia que envolta una taula de billar.
dimecres, 7 de novembre del 2007
Ja estem en campanya?
Tot i que la raó del canvi de vot no era del tot ideològica per les circumstàncies que van envoltar a aquelles eleccions, sí es demanava un canvi en la manera de fer i gestionar els afers públics a nivell de l'Estat Espanyol. José Luis Rodríguez Zapatero va transmetre des del primer dia la tranquil.litat que necessitava aquest país després de 8 anys de crispació constant (sobretot els darrers 4 en que el PP governava amb majoria absoluta), va encarar la legislatura amb algunes propostes de caire social llargament reclamades com el matrimoni entre parelles del mateix sexe i finalitza el seu mandat havent executat algunes de les mesures que tenia en el seu programa electoral.
Malgrat haver asolit alguns dels seus objectius sembla que en el camí s'ha oblidat que la segona comunitat en volum de votants i, sobretot, en volum de votants socialistes és Catalunya i que necessita aquests vots per poder tornar a formar govern; o, el que és més important que es tracta d'una de les comunitats motor de l'Estat, juntament amb Madrid. Sembla que se n'hagi oblidat de tot això i, recolzant-se en l'argument dels 8 anys de govern popular i la manca d'inversions a Catalunya en aquell període, intenti justificar l'oblit constant en el que ens ha sumit el seu govern.
Després del retard de 15 anys de l'arribada de l'AVE a Barcelona, ara s'ha convertit en la màxima prioritat de Zapatero de cara a les properes eleccions sense pensar en que potser pels catalans no és una prioritat i que el problema de les rodalies ja fa temps que existeix com es va encarregar de recordar fa 3 anys Joan Herrera, cap de llista d'Iniciativa-Verds, al Congrés dels Diputats.
Al caos de rodalies hem de sumar l'apagada general que hi va haver a Barcelona al juliol, les rebaixes a l'hora d'aprovar l'Estatut (contradint el que ell mateix va dir en la campanya electoral a les eleccions autonòmiques del 2003: "Apoyaré el Estatuto que salga del Parlament de Catalunya"), per no parlar de l'aeroport de Barcelona, i d'altres temes.
Montilla està reclamant a l'Estat que es comprometi amb Catalunya per evitar un allunyament dels catalans respecte al Govern de l'Estat, esperem que facin cas i no solament perquè s'apropen les eleccions sinó perquè se n'adonen que tenim una relació desigual amb la resta de l'Estat, que donem més que rebem... per cert, quan sortirà a la llum la balança fiscal Estat-Comunitats Autònomes?
dijous, 1 de novembre del 2007
Batecs d'un món convuls
L'exposició "Batecs d'un món convuls" que podem veure fins el 31 de desembre a l'Obra Social Cajamadrid és un exercici per tocar de peus a terra i situar-nos més enllà de les nostres fronteres, davant del patiment en primera persona d'aquells que viuen immersos en una guerra cronificada, aquells que han de viure en camps per refugiats per haver-se sentit obligats a deixar el seu país per no tenir cobertes les necessitats bàsiques, aquells que pateixen violacions dels drets humans en nom d'una cultura ancestral (cas de l'ablació del clítoris a certs països africans o la cremada de la cara amb àcid a Bangladesh). Ens serveix per no oblidar conflictes pretèrits, com la guerra dels Balcans, que van servir per sacsejar la tranquil.la Europa. Però també ens fa recordar moments de participació i entusiasme col.lectiu com la Revolució dels Clavells a Portugal.
Sobretot no perdem la memòria i que les fotografies realitzades pels 10 reporters gràfics presents en aquesta exposició ens serveixin per lluitar perquè aquests conflictes i violacions dels drets humans no es repetixin.
dissabte, 27 d’octubre del 2007
Violència
El més greu és que situacions com aquestes no són puntuals, el fet que en aquest cas hi hagués una càmera de seguretat facilita la denúncia pública i ajudarà a posar en evidència l'existència de racisme entre nosaltres.
A banda de la situació en sí mateixa, hi ha alguns fets tant o més reprobables que aquesta... al llarg de la setmana hem vist com els mitjans de comunicació convertien en un circ mediàtic un episodi tant desagradable, fent un us abusiu de la utilització de les imatges, escarvant en la vida de l'agressor, qüestionant i fent protagonista un noi que també estava en el vagó i que va preferir no intervenir (donen igual les raons per les que ho va fer, la seva opció mereix tot el respecte), i assetjant a la víctima a la sortida dels jutjats.
Afegit al paper dels mitjans de comunicació podem parlar de la intervenció absolutament populista del govern equatorià que aprofitant que la seva ministra d'exteriors estava a Madrid per qüestions oficials, va fer que anés a visitar a la noia i li prometés "el oro y el moro". I què podem dir de l'actuació judicial: el jutge va deixar l'agressor en llibertat amb càrrecs per no comparéixer cap representant de la fiscalia al jutjat de Sant Boi.
Com es pot veure seguim sent un país de "pandereta" i no sabem veure quina societat hem construït i quins monstres produïm...
divendres, 26 d’octubre del 2007
Mataharis
A Mataharis trobem un molt bon exemple del que unes bones interpretacions gràcies a una molt bona direcció d'actors, sobretot d'actrius, pot produir en l'espectador, fent que aquest se n'oblidi que està segut en el seient d'un cinema i formi part de la història que s'explica, que es converteixi en un observador observat com els hi passa a les protagonistes d'aquest magnífic film.
He seguit la trajectòria de Icíar Bollaín com a directora, com a actriu no em mereix el mateix interés, i crec que aconsegueix en cada pel.lícula que històries quotidianes, que ens podem trobar al costat de casa nostra o, fins i tot, que hem viscut nosaltres mateixos es transformin en un aconteixement mereixedor de ser explicat a través d'una càmera, malgrat que algunes de les seves històries malauradament no haurien de ser tant quotidianes com és el cas de "Te doy mis ojos".
Un altre element resaltable de les pel.lícules de Bollaín és la presència de les dones, giren al voltant de situacions on les dones prenen el protagonisme, aquest fet dóna peu a comprovar el bon moment que viuen algunes de les nostres actrius... En el cas de Mataharis tenim la fortuna de veure un canvi de registre en Núria González (actriu habitual de comèdies televisives), un paper d'una profunda emocionalitat en Najwa Nimri, i el primer paper amb cert protagonisme de la jove Maria Vázquez.
Espero que tingui una bona carrera comercial pensant en que serà una de les pel.lícules amb nominacions als Goya.
dimarts, 23 d’octubre del 2007
Sempre Silvio
Per què Silvio? doncs, per la dimensió política de les seves cançons per la reivindicació constant de la llibertat que transmetia, i per la identificació amb el poble cubà. Segurament ara molts dels que admiràvem aquest cantautor per aquests motius hem pres una mica de distància i al crit de "Viva Cuba!" no afegiriem "Viva Fidel!" però sí continuem tenint a Silvio en el nostre imaginari col.lectiu.
Avui he anat a sentir-lo 16 anys després d'haver-ho fet per primera vegada a la meva primera Festa Avant i sense gairebé conéixer res de la seva discografia, però us puc assegurar que és un dels concerts que recordo amb més tendresa i emoció, sentiments que avui he tornat a reviure amb una de les persones amb qui vaig anar a aquell mític concert i qui me'l va descobrir.
Les lletres d'algunes de les seves cançons han conformat part del que sóc i, sobretot, en el que crec, tot i que ara potser he canviat una mica la perspectiva i per mi actualment ser progressista i d'esquerres segurament no és el mateix que fa 15 anys. Tot i així, crec necessari que tothom escolti alguna vegada cançons com Ojalá, Óleo de mujer con sombrero, El elegido, o Rabo de nube... perquè:
diumenge, 21 d’octubre del 2007
Memòria històrica
Per tots aquells qui van perdre la vida, aquells qui van perdre un familiar, aquells qui van passar gana, aquells qui van perdre la seva llar i van haver de començar de nou..., es trobessin en el lloc que es trobessin, entenguessin perquè lluitaven o no, vagi el meu record més sentit.
dissabte, 20 d’octubre del 2007
Com es construeixen les tiranies?
Maruja Torres, citant Albert Camus
divendres, 19 d’octubre del 2007
Nova llei de serveis socials
En un debat-col.loqui amb la Consellera d'Acció Social, Carme Capdevila vaig tenir l'ocasió d'interpel.lar-la al voltant de la dependència de certs col.lectius amb els serveis i recursos socials, ella comentava que aquesta llei pretenia superar el paternalisme que fins ara suposava la relació entre els usuaris dels serveis socials i els professionals d'aquests; jo segueixo pensant que mentre el ciutadà que demana orientació per afrontar una situació de conflicte personal que està vivint en un moment donat no pugui participar en la resolució d'aquest conflicte, no se superarà el paternalisme.
Aquesta llei promou el reconeixement del dret a l'accés als serveis socials com un dret subjectiu de caràcter universal, orientat a la igualtat d'oportunitats i al progrés social, esperem que això sigui cert i tothom qui en un moment donat no sàpiga com respondre davant una situació de dificultat tingui la informació adient per adreçar-se als recursos socials que l'administració ha de posar al seu abast.
dimarts, 16 d’octubre del 2007
tengo una pregunta para usted
He seguit amb molt d'interés les preguntes per part dels ciutadans que formaven part del públic i les respostes per part dels polítics. En el cas de Llamazares, les qüestions han girat al voltant dels temes socials i d'altres que estan presents actualment en els mitjans de comunicació com l'eutanàsia, molt en la línia del que la coal.lició Izquierda Unida-Iniciativa per Catalunya defensa. Pel que fa a Duran i Lleida, ha centrat les seves intervencions al voltant de la mala imatge de Catalunya, el boicot al cava i d'altres productes catalans, i els temes que són innegociables en un possible pacte entre Convergència i Unió i el partit que tregui més vots en les properes eleccions generals, com: l'educació, les cessions en l'àmbit d'infraestructures a la Generalitat, ... ha tingut, no obstant un moment de tensió amb una dona marroquina que ha fet referència al fet que les joves d'origen marroquí, però nacionalitat espanyola, per portar vel són discriminades a l'hora d'accedir al mercat laboral. Penso que Duran i Lleida no ha estat encertat en la resposta donat que volent difernciar entre la llibertat de portar el vel per pròpia voluntat o per obligació cultural ha acabat contradint-se amb el que defensava.
Però, sens dubte, qui més ha patit ha estat Carod-Rovira en el sentit de l'agressivitat amb la que s'han adreçat a ell els interlocutors del públic, en especial dos persones que eren castellano-leoneses i que han mostrat cert despreci cap a aquest polític tant sols començar les seves intervencions (adreçant-se a Carod-Rovira castellanitzant el seu nom). Totes les preguntes que li han adreçat han girat al voltant del possible referèndum per l'autodeterminació que Carod ha plantejat pel 2014: en quina lliga jugarien Barça i Espanyol si Catalunya fos independent, si acceptaria el resultat del referèndum en el cas que fos negatiu, ... Crec que Carod-Rovira s'ha mostrat més pacient i tranquil del que jo podia esperar.
"Tengo una pregunta para usted" és un bon format donat que, en no estar pactades les preguntes, dóna marge a que el ciutadà pregunti allò que vulgui sense que hi hagi algú pel mig, tot i que les preguntes estan prèviament preparades i, per tant, no hi ha massa improvisació.
dijous, 11 d’octubre del 2007
provincianisme
El director de la Fira, els reporters i públic alemanys no entenen res i no sembla que se'ls hi hagi despertat gaire interés per la presència catalana: les rodes de premsa i els espectacles no tenen gaire assistència d'alemanys.
Anar fent seguiment dels moments previs de la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt així com del seu desenvolupament té un punt de "voyeurisme" en el sentit de veure als polítics catalans tal qual són, despullats dels artificis políticament correctes i veure com fiquen la pota. Un exemple clar el tenim en el Sr. Carod-Rovira que no perd ocasió per fer de "bufó de la Cort", en aquest cas comparant als autors catalans en llengua castellana amb els turcs que han emigrat a Alemanya... En fi, no tinc paraules més enllà de dir que mentre aquest senyor representi a alguns catalans continuarem fent el ridícul allà on anem.
Des del moment en que es va saber que Catalunya era país convidat a la Fira de Frankfurt i el posterior bloqueig a la participació d'autors, o la seva obra, tant significatius com Vázquez Montalbán, Mendoza, Cercas, Ruiz Zafón, Vila-Matas, ... vaig pensar que la cosa no aniria bé. Com es pot polititzar i negar tant una realitat tant present al nostre país com és el bilingüisme? Sincerament, no sé en quin món pensen que viuen els nostres representants, sobretot els que militen a ERC, en el món de "yupi"? Tant diferents pensen que som els catalans de la resta dels membres de l'Estat, quin fet diferenciador hi ha en que el programa líder en audiència cada dia a Catalunya sigui un dels més casposos i masclistes emès mai com "Escenas de un matrimonio"? I la televisió més vista a Catalunya és Tele 5, la ràdio líder és la Ser i els films amb més volum d'espectadors són els blockbusters americans com a tot arreu?
Malgrat tot espero que treiem alguna cosa bona del dispendi de diners que ha comportat l'abans i el després, pel que sembla el conseller Tresserras ha vist la realitat tal qual és i se n'ha adonat que a Catalunya el 60% de la població no llegeix i, si ho fa, majoritàriament és en llengua castellana. Esperem que quan torni promogui seriosament la lectura tant en català com en castellà.
Ah! i per cert, per quan el subtitulat de les pel.lícules en català?
dilluns, 8 d’octubre del 2007
Festival Internacional de Cinema de Sitges
dissabte, 6 d’octubre del 2007
Dos pájaros de un tiro
Vaig anar al primer concert que oferien Joan Manel Serrat i Joaquín Sabina al Palau Sant Jordi de Barcelona dins la seva gira "Dos pájaros de un tiro" i veient l'entrega del públic i l'alegria que es transmetia des de l'escenari, dubtava si em trobava en un concert de cantautors o en una gran festa, perquè realment el que semblava era això, una festa per celebrar que per fi aquests dos artistes, companys i amics, havien pogut trobar-se per compartir entre ells i amb el públic les seves cançons. Després d'algun intent fallit de fer algun concert els dos junts (recordo, per exemple, l'homenatge al mestre Bardagí que es va celebrar al juny de 2001 on els dos havien de ser els conductors del concert i el mateix dia en Serrat va patir una angina de pit i Joaquín Sabina va haver de portar el pes de l'espectacle) finalment han pogut treure's aquesta espina i fer tota una gira que els ha portat per Espanya i Sudamèrica i que tancaran amb un triple concert a Buenos Aires al desembre després de 70 concerts.
El concert està plantejat perquè tothom gaudeixi de cançons que són himnes, cançons de referència en moments importants de la nostra vida, poemes que ens venen al cap en moments d'introversió. Perquè si alguna cosa es pot dir d'aquests artistes és que són grandíssims poetes i s'agraeix que en certs moments algú hagi escrit, unint d'una manera harmoniosa, aquelles paraules i aquells pensaments que et venen al cap en situacions on les emocions se't desborden.
la distància
En els darrers dies he tingut la immensa fortuna de rebre la visita d'un familiar argentí, el seu pare i tiets van viatjar a l'Argentina als 50 i 60 i, amb més o menys sort, han desenvolupat la seva vida en aquest país. Parlant amb ell entreveies sentiments contraposats, per una banda, la seva vida es troba a l'altra banda de l'Atlàntic però, a la vegada, fa temps s'està plantejant venir a Espanya i retrobar-se amb les seves arrels, sabent que ho té molt difícil perquè actualment les oportunitats per persones vingudes de fora són poques i amb sous molt mísers, ell ja va estar aquí quan l'Argentina va patir el famós "corralito" i no es podien treure els diners dels bancs, i l'experiència no va ser gens bones arribant a patir en certs moments un racisme encobert encara que té doble nacionalitat i, per tant, és espanyol.
Aquesta trobada amb el meu cosí m'ha fet entendre el que viuen les persones que migren per provar de millorar la seva vida i les contradiccions socials i culturals que suposa aquest fet per les generacions següents que, en molts casos, no se senten ni d'un lloc ni d'un altre.
A partir d'ara espero mirar amb uns altres ulls aquells qui han vingut a Barcelona d'altres llocs del món ...
dissabte, 29 de setembre del 2007
The Police
Diuen que la dècada dels 60 va marcar una fita en la història de la música moderna perquè va suposar l'eclosió del pop i el pop-rock gràcies a l'aparició del grup que ha suposat un abans i un després en aquest tipus de música, parlo, com no, dels Beatles, sense oblidar els Rolling Stones amb tot el que també van suposar en la història d'aquest art.
Però els nascuts a la dècada dels 70 i, per tant, qui vam viure la nostra adolescència i primera joventut a cavall entre finals dels 80 i principis dels 90, també vam tenir la fortuna de presenciar els inicis i poder gaudir dels concerts i discos de figures que s'han convertit en mites a l'actualitat i de qui algunes de les cançons s'han convertit en veritables himnes. Parlo de Bruce Springsteen, Dire Straits, Génesis, Queen, Spandau Ballet, Duran Duran, OMD, Simple Minds, Depeche Mode, ... i en l'àmbit espanyol: Radio Futura, El Último de la Fila, Mecano, Los Secretos, ...
I no us penseu pas que me n'he oblidat d'un dels més mítics grups que ha donat el pop britànic: The Police. Com podem oblidar himnes com Roxanne, Every breath you take, So lonely, Do do do Da da da, Every little thing she does is magic, ...
Fa dos dies vaig tenir l'immens privilegi d'anar al concert de retrobament del grup, separat fa una dècada, on actuaven els tres membres sense cap banda: Steward Copeland a la bateria, Andy Summers a la guitarra, i Sting al baix i veu. Com pot ser que tenint tots prop de 55 anys mantinguin la força com si en tinguessin 25? la veritat és que no van defraudar, van fer sonar i cantar les seves tornades més conegudes, van fer ballar al públic i em van fer recordar què vol dir compartir amb 55.000 persones un aconteixement irrepetible, perquè la connexió entre el públic i uns artistes del nivell de The Police, així com la qualitat de l'espectacle i el so no acostuma a veure's massa sovint.
Bé ja tindré un aconteixement més per recordar...
dimarts, 25 de setembre del 2007
Baixada dels pilars
dilluns, 17 de setembre del 2007
La Barcelona millorable?
Transcric el texte tal qual es va publicar el 14 de setembre:
Triste regreso a la ciudad de Barcelona. Jaime Palomar. Barcelona
"Tras 22 años de ausencia de la ciudad de Barcelona, ¿con qué me encuentro? 1) Magnífica e infrautilizada red de buses metropolitanos, refrigerados, ecologistas y silenciosos. 2) Circuitos de bicicletas bien planificados, y sin embargo, te las encuentras por cualquier acera. 3) Hay trozos de bicis abandonados, atados a postes y farolas por la ciudad. 4) Motos encima de las aceras. 5) Mendigos por doquier. Mujeres jóvenes pidiendo con críos de meses en sus brazos. Los Mossos d'Esquadra dicen no poder actuar si no es el niño quien pide personalmente --todo esto en una ciudad en la que se pagan millones de euros por fichajes de futbolistas--. 6) Mucha inseguridad y ausencia de agentes uniformados paseantes. 7) Suciedad, principalmente donde se congrega la gente (Rambla, Park Güell, zoo). 8) Motocicletas que generan un ruido por encima de los decibelios permitidos. 9) La mayoría de los coches --con un solo ocupante-- circulando alegremente y aparcando en doble fila. 10) Despilfarro de electricidad nocturna en tiendas y calles; luego saltan las subestaciones. 11) Los peatones cruzan por donde les da la gana, sin respetar pasos de cebra o semáforos (si están rojos y creen que no vienen coches, saltan a las calzadas, y es cuando aparecen las motos). 12) Grafitos en buzones, vagones de metro y persianas de casi todas las tiendas de la ciudad. 13) Entradas y salidas a la ciudad con retenciones kilométricas, igual que hace años. Incomprensible. 14) Cercanías, sin comentarios. 15) Aeropuerto, vergonzoso. Esta realidad nos hace pensar que los encuestadores que pusieron un notable a Barcelona debían de estar en Santander."
Com se us ha quedat el cos?
dijous, 13 de setembre del 2007
És la guerra!!
On hem arribat que per a referir-nos a l'espai on passem com a mínim 1/3 del nostre dia a dia ho hem de fer en aquests termes? Segurament he utilitzat aquesta expressió per situar al meu interlocutor en un paisatge molt més conflictiu i caòtic del que realment crec que és, però he volgut donar una visió molt negativa i espantar-lo una mica perquè vagi preparat per la competència amb la que es trobarà a l'hora d'enfrontar-se amb una selecció de personal... Sempre hi ha algú més guapo, més preparat, però hem de pensar sempre en el nostre valor afegit, en allò que podem oferir i que ningú altre pot, ja sigui la nostra cordialitat, la nostra naturalitat, o qualsevol habilitat a la que nosaltres no donem importància però sempre hi és, encara que no ens adonem.
Encara que de vegades he vist les coses d'una manera més negativa a l'hora d'iniciar un procés de recerca de feina, sempre he cregut que pot resultar engrescador, que ens pot aportar moltes coses: disciplina, mètode, autoconeixement, seguretat, ...
I tal i com estan les coses actualment hem de pensar que un procés com aquest es pot equiparar a una carrera de fons, amb obstacles, i no amb una carrera de velocitat, del que es tracta és d'aguantar la pressió per aconseguir el millor lloc de treball, superant els entrebancs que ens trobem pel camí i no en ser un bon velocista.
dimarts, 11 de setembre del 2007
El llibertí
En el cas de l'obra que he tingut ocasió de veure aquesta tarda puc dir que contradiu l'imaginari que alguns tenen sobre els clàssics teatrals: es tracta de El llibertí, obra ambientada al segle XVIII, el segle de les llums, a la França pre-revolucionària. M'ha recordat molt el guió de la pel.lícula Amistades peligrosas de Stephen Frears, pel que fa als enginyosos diàlegs i a la construcció dels personatges principals, Denis Diderot i Madame Therbouche. Després de veure-la et venen ganes de llegir el llibret per interioritzar millor el texte.
A més a més hem de destacar les grans interpretacions que fan tots els actors, tant els principals, Ramon Madaula i Laura Conejero, com els secundaris, Nausicaa Bonnín, Jofre Borràs, Marta Millà i Paula Vives.
dilluns, 10 de setembre del 2007
L'àngel de la guarda
Avui ha estat el meu aniversari i he passat un molt bon dia, he anat a Girona on he visitat la catedral, he passejat pel call i he vagarejat pels carrers, creuant el pont de Peixateries Velles o Sant Agustí o prenent un suc de fruites natural al Cafè Royal de la Plaça de la Independència. A més a més d'admirar els reflexes de les cases acolorides sobre el Riu Onyar.
Quan tornes a casa després d'un dia intens en vivències, sembla com que et relaxis i confiïs en arribar aviat a casa a interioritzar el que has vist i viscut al llarg del dia, és en aquests moments quan pots tenir un ensurt que pot canviar algunes coses de la teva vida... és en aquest moment quan te n'adones que tens un àngel de la guarda que et protegeix i no permet que et passi res i que s'assegura que tornes a casa en les millors condicions possibles i t'acompanyarà fins que arribi la teva hora.
diumenge, 9 de setembre del 2007
preguntes
dissabte, 8 de setembre del 2007
Cinema d'estiu
De les tres Ratatouille és la que més m'ha fet gaudir i m'ha provocat el riure en molts moments, el ritme t'enganxa al llarg de tota la pel.lícula. I, tot i que reconec que també té una estructura de guió mil vegades explicada, amb uns personatges reconeixibles a gairebé tots els films de la Disney, té alguns elements diferenciadors com el fet de presentar als personatges que són animals tal i com són no com a "ninos de peluix" sinó com a les rates que són, els efectes visuals estan molt ben aconseguits, especialment en l'escena en que Rémy se separa de la colònia de rates i navega per les clavegueres...
dijous, 6 de setembre del 2007
plan renove
De cara al proper any també em vull fixar dues fites: anar a la feina en bici (ja m'han enviat la tarjeta del Bicing) i preparar oposicions. Pel que fa a la segona ja he començat a fer algun pas, m'he apuntat a l'Acadèmia Adams i començaré les classes d'aquí a quinze dies. Pel que fa a la primera, han passat pocs dies des que he tornat de vacances, quan estigui més situada i m'hagi fet a l'horari de feina m'ho he de proposar seriosament.
Crec que és molt sa anar plantejant-se reptes a un mateix per poder tirar endavant, si no fos així, en el meu cas, no trobaria massa sentit a la meva vida.
dimarts, 4 de setembre del 2007
Reus
diumenge, 26 d’agost del 2007
Gràcia
Aquest any vaig poder sortir dos dies per aquest barri, vaig poder gaudir d'un concert de la cantant Mone amb dues noies més que interpretaven cançons dels 70, 80, i 90. Va ser un concert molt animat amb versions de clàssics del pop-rock americans i anglesos que per la generació dels 70 han estat un referent, grups com Génesis, Wham, Robbie Williams, ... s'han convertit en estandards.
La segona nit que vaig sortir ens vam dedicar a passejar pels carrers engalanats, prendre un mojito (ja queden pocs llocs on poder prendre'n un que estigui ben elaborat) i anar de plaça en plaça descobrint el que cadascuna oferia. L'ambient com sempre molt animat, no sembla que estiguis a Barcelona, sembla més que estiguis a una festa d'un poble, bé, el poble que Gràcia era fins fa un segle.
Els que encara no heu pogut gaudir algun estiu d'aquestes festes entranyables us recomano que ho feu, tant de dia com de nit Gràcia sempre és motiu de distracció i gaudiment.
dissabte, 18 d’agost del 2007
richard estes
diumenge, 5 d’agost del 2007
Vacances
Situada a 90 Km. de Madrid i, per tant, amb bones comunicacions per transport públic, concentra molts elements d'interés artístic i cultural que val la pena conéixer. A banda dels clàssics El Alcázar, l'Aqüeducte i la Catedral, trobem d'altres que no per menys coneguts deixen de ser interessants. Jo recomanaria especialment la Casa-Museo Antonio Machado on es recorda l'estada de 12 anys d'aquest gran poeta i escriptor a la ciutat de Segòvia com a professor de llengua francesa a un Institut que encara segueix funcionant com a tal. També recomanaria el Monestir de San Antonio El Real, construït amb el suport del rei Enrique IV l'any 1455 sobre la base d'una casa de camp i pavelló de cacera, la reina Isabel la Catòlica va cedir el convent a les monges clarises qui l'han mantingut fins ara. Destaquen en aquest monestir els seus artesonats mudéjars, el claustre i un retaule flamenc amb figures que representen la passió de Crist.
És una sort poder descobrir i deixar-se sorprendre per les joies culturals que tenim en el nostre país, Estat, bé, a Espanya.
dimarts, 31 de juliol del 2007
com nens
Aquest any el Festival Grec ha volgut incloure en la seva programació una proposta basada en tècniques de circ en la que han participat artistes de diversos indrets, molts d'ells acostumats a espectacles de carrer.
Tot i el desconcert inicial en veure que les entrades no estaven numerades i que vam haver de fer una cua de mitja hora de durada, en veure la qualitat d'alguns dels participants la incertesa es va esvair.
A l'encert d'ubicar algunes de les propostes en els jardins del Teatre Grec s'ha de retreure potser el fet que no fossin simultànies i amb diversos passis per poder gaudir de totes elles, si volies veure-les bé havies d'esperar una bona estona al passi següent.
Dels espectacles que vam poder veure cal destacar les titelles d'Armando Rissotto (de Txo Titelles), espectacle del que vaig poder gaudir en part al Trapezi de Reus, a l'originalitat dels seus personatges cal afegir que van més enllà de políticament correcte (infantilment parlant) i transformen una cantant dels anys 50 que ens deleita amb "Puff era un drac màgic" en una rockera i en el propi drac tot versionant la lletra fent-la menys "nyonya".
Un altre espectacle destacable és el "Concert Spectaculaire" oferit pels francesos Le quntet de boeufs, artistes polifacètics que utilitzant la ironia no van parar de tocar i actuar, amb diferents disciplines circenses, fent que el públic infantil no baixés en cap moment l'atenció.
Em sembla molt positiu que el circ tingui el reconeixement com a art escènica que mereix i que un Festival com el Grec dediqui algunes de les seves sessions a aquesta disciplina.
dijous, 26 de juliol del 2007
Barcelona apagada però no callada
Quan sembla que les coses tornen a una precària normalitat, arriba l'hora de demanar explicacions i sortir al carrer per fer sentir la nostra veu.
Avui a les 19,30h. la FAVB ha convocat una concentració a la Pl. Sant Jaume, com que la convocatòria s'ha fet d'un dia per un altre no han assistit més d'un centenar de persones, és una llàstima i esperem que això no signifiqui que la gent no reivindicarà millores en la distribució de la llum i exigirà responsabilitats als dirigents de les dues empreses implicades en l'apagada general.
Tant sols desitjo que quedi en la memòria col.lectiva la situació viscuda a la nostra ciutat i no sigui recordada com una anècdota entre d'altres sino com un fet que transformi la passivitat dels ciutadans en acció, que transformi la resposta ineficaç de les empreses que ofereixen serveis públics en un funcionament garantidor de qualitat, i que desperti els nostres polítics de la constant hivernació en la que es troben.
dimecres, 25 de juliol del 2007
apaga y vamonos
Sembla ser que a l'hora de guanyar diners totes les empreses, fins i tot les que ofereixen un servei públic, no filen prim i apliquen el tot s'hi val... i als polítics del nostre "Estat del Benestar" els preocupa més si l'OPA contra una empresa ve de Catalunya o dels alemanys. Estic parlant, evidentment, d'ENDESA.
Fins fa uns mesos no es parlava de la manca d'inversió en infraestructura elèctrica o dels dèficits en el manteniment dels elements de distribució de l'electricitat a Catalunya, tant sols preocupava si qui llançava l'OPA contra Endesa era Gas Natural (participat per La Caixa i, per tant, en mans catalanes) o era la italiana ENEL o ...
I ara on és aquesta discusió que ha tingut entretinguts als polítics, sobretot del Partit Popular, a Madrid? Ara resulta que els catalans aportem el 25% dels ingressos de l'empresa hidroelèctrica i només rebem a canvi el 15% de les inversions, i després ens diuen insolidaris per reclamar tenir competències en la gestió dels tributs, taxes i aportacions que fem a les arques de l'Estat.
Jo he estat una de les afectades per l'apagada de llum, a més a més, per partida doble: jo no podia dir allò de "deixaré els congelats a la nevera de la meva mare fins que tot torni a la normalitat", la meva mare també ha estat afectada. Jo he estat dos dies sense llum, fins aquest matí no n'he tingut i la meva mare en va tenir ahir al migdia però aquest matí ha tingut una altra tallada de tres hores.
No vull dramatitzar perquè benauradament estem a l'estiu i en no necessitar les estufes, tots els altres aparells, a banda de la nevera, són prescindibles al llarg d'alguns dies, però havent llegit i escoltat als mitjans de comunicació persones que no podien sortir de casa per tenir problemes de mobilitat i no poder utilitzar els ascensors, o diabètics que no han pogut posar-se la insulina perquè ha d'estar refrigerada, o tots els comerços, restaurants i establiments que han tingut pèrdues de milers d'euros i que no recuperaran en la seva totalitat (i el poc que recuperin haurà d'esperar un llarg període de temps).
La única cosa positiva que veig en tot això és que persones que mai es mobilitzarien per cap raó han sortit al carrer a protestar i han escoltat les històries d'altres afectats i, en alguns casos, almenys la primera nit, la gent s'ha pres la situació amb un cert humor.
Vaig tenir ocasió d'observar, des de casa la meva mare, d'observar com uns 40 veïns es concentraven a la Ronda Guinardó amb Castillejos, al voltant de les 10 de la nit, per fer una cassolada finalitzant-la en un tall al tràfic de la Ronda en sentit Lesseps. Eren famílies amb nens, joves, avis, ... van fer un cert rebombori i amb un ambient festiu reivindicaven un generador i el retorn immediat de la llum. Tal era l'ambient que, fora d'algun encarament per part d'alguns conductors que van haver de recular, no hi va haver cap situació que comportés algun signe de violència, de tal manera que van venir dos patrulles de la guàrdia urbana i una parella de mossos per mirar de tornar a obrir al trànsit la Ronda Guinardó i, en veure que els veïns mantenien la seva postura, es van limitar a organitzar el tràfic al Carrer Cartagena perquè no accedissin a la Ronda. Cap a les 12,30 de la nit, moment en que vaig anar a dormir, la situació era aquesta, suposo que en el moment que la gent anés desfilant cap a casa seva per anar al llit es va tornar a normalitzar la situació.
Esperem que tant els responsables d'ENDESA i REE com els qui ens governen prenguin les mesures oportunes perquè això no torni a succeir. Pel que he pogut veure des de Madrid estan prenent nota del descontent dels catalans cap a la ignorància sistemàtica que pateixen per part del Govern Espanyol, sobretot en els oblidables 8 anys de presidència del senyor Aznar. Per part meva donaré un darrer vot de confiança al Senyor Zapatero i els seus ministres perquè d'aquí a 8 mesos es juguen la continuïtat en el Govern de l'Estat.
experiencia gairebe mistica
L'espectacle va ser rodó, malgrat els problemes de so que van patir els protagonistes. Estava plantejat com un descobriment de les músiques del mediterrani i, com aquestes, són molt properes als ritmes flamencs que en Poveda interpreta tant bé.
Hi va haver una primera part on cadascun dels cantants va actuar sol amb els seus músics, destacant Chicuelo en l'acompanyament amb la guitarra a Poveda, i Dani Espasa al piano i acordió acompanyant la M. del Mar Bonet. En aquesta part tots dos van interpretar, versionant, cançons d'altres contrades en català/mallorquí. La segona part va permetre comprovar el grau de complementarietat de les dues veus, interpretant cadascú en la llengua que acostuma a utilitzar (ella el mallorquí i ell el castellà), ambdos junts a l'escenari i empastant de tal manera les veus que en molts moments creies que aquelles peces estaven composades perquè les cantessin junts. També van homenatjar-se mutuament cantant cançons l'un de l'altra. Finalment, vam tenir el privilegi d'escoltar les seves veus a capel.la, sense instrumentació, al llarg de gairebé 15 minuts van anar intercal.lant les seves veus com si d'una picabaralla es tractés.
Quan tens la immensa fortuna de poder ser partícip, dic partícip literalment pel grau de comunió entre ells i amb el públic que van tenir, d'una proposta com aquesta el seu record roman amb el temps. No es donen gaires ocasions com aquesta, en el meu cas puc posar dos exemples: Bebo Valdés i el Cigala amb l'espectacle "Lágrimas negras" també al Grec fa tres anys, i els concerts de Bruce Springsteen a Barcelona.