dissabte, 31 de desembre de 2011

les meves pel.lícules del 2011

Aquest any, com d'altres, ha estat carregat de bon cinema i d'altre obviable, això és així perquè respon a l'eterna discussió del que és el cinema si art o indústria. Com que crec que ha de tenir part d'ambdues condicions ha d'haver lloc a tot tipus de films tot i que s'han de destacar sempre els que per tu han estat millors.

Us deixo un llistat amb les pel.lícules que m'han fet sentir i gaudir més... compareu-la amb la vostra i ja em direu si hi ha coincidències o no.

  • The artist
  • Cisne negro
  • La fuente de las mujeres
  • Primos
  • Winter’s bone
  • Chico & Rita
  • ¿Para qué sirve un oso?
  • Happythankyoumoreplease
  • En un mundo mejor
  • Pequeñas mentiras sin importancia
  • Hanna
  • Un cuento chino
  • Win win
  • El caso Farewell
  • Gianni y sus mujeres
  • La deuda
  • El árbol de la vida
  • No habrá paz para los malvados
  • El ilusionista
  • Another year
  • Un Dios salvaje
  • Margin call
  • Pepe & Rubianes
  • La deuda


 Bon cinema pel 2012!!

dilluns, 26 de desembre de 2011

com vivim el Nadal?

Quan arriben aquestes dates, hi ha gent que es planteja què significa per ells el Nadal i de quina manera el volen viure. Molts de nosaltres ens deixem portar per la manera de fer que ens envolta, això vol dir compres, menjars i més menjars, sense pensar en el significat de compartir un àpat amb la família i els amics.
Aquests dies haurien de servir per conviure amb la família que normalment no veiem, per oferir mostres d'estimació i carinyo a aquelles persones per les que tenim un gran afecte, i per viure moments de tranquil.litat com si fos un oasi dins la voràgine del dia a dia a que ens aboca la vida la resta de l'any.
En un moment de crisi tant profund com estem vivint, crisi d'idees, crisi de valors, no està de més poder aturar-nos i viure els moments compartits intensament, nudrint-nos del carinyo dels qui ens estimen i estimem.
Àlex Rovira i Francesc Miralles ens ho diuen en el seu article "Un oasis navideño" (El País Semanal, 11-12-11).
'Además de un tiempo para compartir, estas fiestas son el momento perfecto para crear un refugio donde recargar las pilas y las ideas'.
'Hace mucho más ruido un árbol cayendo que mil árboles creciendo. Hace mucho más ruido una bomba que mil caricias, pero hemos llegado a creer que el mundo está lleno de árboles cayendo y bombas, obviando todo lo bueno. El mundo sigue avanzando a pesar de lo que oímos en los medios de comunicación.
Por eso es bueno regalarnos por Navidad un oasis de lentitud y desconexión de las noticias catastrofistas. Debemos disfrutar de estos días con la espontaneidad y la pureza de los niños, que tienen la capacidad de jugar con las cajas que envuelven los regalos más que con los objetos mismos'.

dimecres, 14 de desembre de 2011

Per la defensa dels servidors públics


MANIFEST 14 DESEMBRE 2011 

Tots nosaltres, treballadors i treballadores de la Generalitat de Catalunya, 

DENUNCIEM 

Que el govern del senyor Mas vol reduir llocs de treball dels serveis 
públics de Catalunya. 
Que el govern del senyor Mas vol reduir la massa salarial en 625 M€, un 
12%, sobre els salaris ja retallats. 
Que el govern del senyor Mas vol aquestes retallades es facin als 
treballadors i treballadores de la Generalitat de Catalunya, i també al 
conjunt de les Administracions Públiques i al conjunt dels serveis públics. 


Nosaltres, que treballem a les administracions i als serveis públics, 

VOLEM DIR A L’OPINIÓ PÚBLICA 

Que el govern del senyor Mas menteix quan diu que la retallada és 
inevitable. Amb la supressió de l’impost de successions ha deixat 
d’ingressar 500M€ que fins fa dos anys pagaven els rics hereus.  
Que el govern del senyor Mas és injust, perquè, per equilibrar els 
comptes, ara pren 625M€ a les persones que treballen.  
Que el govern del senyor Mas és ineficient quan diu que les retallades 
ens trauran de la crisi. A quin país han creat riquesa les mesures 
d’austeritat? Quines accions està fent el govern per crear indústria, per 
crear coneixement, per crear activitat econòmica? 

Els sindicats CCOO, IAC i UGT, com a representació legal dels empleats i les 
empleades de la Generalitat,  

DEFENSEM 

Cada lloc de treball. A Catalunya no sobren llocs de treball als serveis 
públics sinó que en falten. 
El manteniment íntegre de la massa salarial, dels salaris i dels drets 
laborals. 
Serveis públics moderns i professionals. El reconeixement que la 
salut, l’educació, la seguretat, els serveis a la dependència, a la 
mobilitat, al medi, a la justícia... són la riquesa dels que no som rics i 
la garantia dels drets dels ciutadans. 
La riquesa del país, la riquesa que s’està regalant “als mercats”, 
L’obligació del govern és fer política econòmica per promoure el 
treball i la riquesa, no promoure l’atur i la pobresa. 



CCOO     UGT      IAC

dissabte, 10 de desembre de 2011

escollir com volem que sigui la nostra vida

Aquests dies he estat fora de Barcelona aprofitant el pont de la "Immaculada Constitució", he anat a terres murcianes i he tingut oportunitat de poder passejar per l'horta murciana i descobrir que hi ha gent que troba el seu lloc al món per increïble que sembli.
Feia temps que no el veia i aquests dies he tingut ocasió de passar un dia amb ell i dinar un deliciós arròs amb verdures. La persona en qüestió que ha convertit la seva passió pel Barroc i les imatges religioses en part de la seva vida i seguint una d'aquestes verges, Nuestra Senyora del contra Pasmo, ha trobat el lloc on establir-se prescindint d'algunes comoditats. Ha convertit casa seva en un zoològic en petit, amb una ruca, una cabra, dos gossos, guatlles, galls i gallines, un lloro, una gata, ... i l'amor amb que tracta els animals, la cura que té d'ells, només pot tenir la recompensa de la companyia i l'agraïment per part d'aquests.

Tornant a Barcelona he reflexionat molt sobre com entenc jo la vida i què m'il.lusiona i fa que la roda segueixi girant... el que tinc clar és que hi ha algunes coses que he de canviar i espero que a partir del gener comenci a aclarir-me en com vull viure la meva vida i què és esencial i què no.