diumenge, 26 de febrer de 2012

Formació humanística

Ara que el Pla Bolònia busca l'especialització, que les ciències denominades fa un temps "pures" són les que dominen les universitats i perquè alguna teoria sigui tinguda en compte s'ha de poder "tocar", ha de poder tenir una utilitat pràctica i quotidiana... sembla, doncs, que la formació humanística no està de moda. 


Tot allò relacionat amb les ciències socials i humanes no té una presència habitual en els discursos, en els mitjans de comunicació, entre els llibres més llegits, ... 


Potser és que la gent no té l'hàbit de pensar, d'analitzar el perquè s'ha arribat a determinades situacions, de prendre un temps per observar el que passa al seu voltant? Com es pot llegir a les teories de Zygmunt Bauman, la societat postmoderna es fonamenta en el relativisme i la mobilitat i no en els valors i principis que eren la base de la societat moderna anterior. Aquests oferien una certa solidesa que es dilueix en la societat actual.


Necessitem conèixer el món en el que vivim, el seu funcionament, les regles del joc per tal de poder actuar en ell i, si no ens agrada, mirar de canviar-lo a partir dels seus fonaments. Tot això no és possible si no rebem les eines per poder analitzar el nostre entorn, i aquestes eines només ens les poden donar les ciències socials.
La Sociologia, l'Antropologia, la Filosofia, ens ofereixen els instruments per poder situar-nos en el moment que ens toca viure, com està organitzat el món i quins són els actors principals. A partir d'aquí cadascú de nosaltres pren les decisions dins i fora del taulell de joc, sabent que hi ha elements externs que influeixen en que aquestes decisions arribin a bon port o no.

dijous, 9 de febrer de 2012

l'esquerra avui

Cristianisme i Justícia titula, de forma encertada, el seu quadern nº 177 (des. 2011) "El naufragi de l'esquerra". Podem parlar en aquests termes de la situació que viu l'esquerra actualment a Espanya i Catalunya? jo penso que sí. Més enllà dels resultats electorals, consistents en la davallada del centre-esquerra representat tant pel PSOE com el PSC i el petit paper que podrà jugar Iniciativa per Catalunya i Izquierda Unida, aquests partits no han sabut transmetre la importància de la justícia social i l'equitat en les polítiques públiques i s'han vist superats per les lleis que defensen l'eficiència econòmica dictades pel sistema financer.
L'esquerra ha pecat d'ingenuïtat? segurament sí en el moment que, com va dir Keynes l'any 1930: "... haurem de fingir que just és dolent i dolent és just: perquè el dolent és útil i el que és just no l'és".  80 anys després estem igual o pitjor, ara metes grandiloqüents (servir el país, crear llocs de treball...) són només "anomenar just al dolent", encara més si s'utilitza com a argument la crisi.
No ens enganyem, les crisis econòmiques serveixen per fer més grans les diferències, quan passi la crisi actual les dosis de justícia social seran inferiors a les que hi havia anteriorment.

L'esquerra ha de tornar a reivindicar l'Ètica aplicada a l'economia. Això vol dir tenir presents premises com sobrietat, responsabilitat ciutadana, participació en la gestió de la despesa pública i, sobretot, pensar que en una mala gestió pública hi ha sempre víctimes...

No hi pot haver llibertat en un món amb diferències creixents entre els que tenen més i els que tenen menys.